Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


comú, ja en les obres bones exercides en favor del veinat; i aquesta estima del propri estat, com ja notà el Campmany, aquest sentiment de sa dignitat, sentiment modest i potentíssim, cohibía la desenfrenada concupiscencia de pujar més amunt en l'escala social, no veient-se, com ara tot sovint, l'afany desmesurat d'adquirir riqueses per donar-se tot el plaer d'una vida sensual, abandonant, com a ignominiós, l'ofici que proporcionà l'opulencia; jutjant erradament que puja de categoría l'home qui no treballa. L'antiga casa catalana no solament se componía dels individuus qui proveníen d'un mateix origen, sinó també dels qui ajudaven i cooperaven al treball o art tradicional; se criaven entre ells vincles, no solament per la materialitat dels interessos comuns, sinó pels afectes que engendrava la continuitat de tracte, existint, de consegüent, no instituida de cap llei, sinó originada pel principi cristià que informava un país, la gent del qual és naturalment de seny i d'esperit pràctic, una semblança de la gens romana, amb reciprocitat de serveis entre'ls qui la componíen.
 Això no és possible amb el centralisme, i menos amb el centralisme parlamentari; aqueix origina una absorció completa de la vida del país per la vida política; la literatura, el comerç, l'industria, l'art, tot viu a despeses d'ella; fòra de la política no hi ha vida; qui vol fer carrera a ella ha d'acudir, ses aigües tempestuoses tot ho arrebacen, aniquilen la casa, desfàn la familia, i tot ho porten a aquests centres de confusió i d'orgull que a sí mateixos s'anomenen el cervell de La nació, mirant amb indiferencia i menyspreu les provincies.
 Tal volta a algú li sembli impossible, dat el present estat del món, la reconstrucció de la familia en aquella hermosíssima forma en que la contemplem en els temps patriarcals, en que després, variant sols lo accidental, la veiem defensada per la llei romana, i la trobem encara vivent en nostra memoria, evocant els records de la nostra infantesa; i en efecte, el tal ho endevina si pensa que nosaltres esperem la reconstrucció com a una obra d'art, és a dir, com a un efecte o conseqüencia precisa d'una disposició llegislativa. No, la familia i la casa són institucions naturals; l'home les pot desfer, però no fer; aqueix element essencialíssim de l'humana societat, Déu l'ha pres per son