Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/206

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


set inextingible de l'evidencia; no's contenta de beure a glops l'aigua de la veritat, sinó que's vol abeurar en la mateixa font. ¿No podría aquesta idea explicar-nos la furor demostrativa del Beat Lull? Les resplandors de l'imaginació, el plaent exercici dels sentiments, la conciencia reposada i satisfeta, l'amorosíssima fermesa i l'alt relleu amb que'ls principis de la fe estàn esculpits en l'ànima del contemplatiu, produeixen en son esperit una convicció tant íntima, un coneixement tant intens que arriba a confondre's amb l'evidencia, creient-se el subjecte qui ateny aquelles sublims veritats conduit per la raó, i confonent la ràpida volada de son esperit amb el fadigós, però segur caminar del discurs racional. Així s'explica que'l Beat Ramón cerqués l'evidencia en els més alts i inefables misteris de la revelació cristiana, i sa pretensió continua de voler demostrar fins els més amagats secrets de la vida íntima de la Divina Substancia; aquest és, sens dubte, el fonament de que, deixant per insuficients els antics procediments racionals quia et propter quod, o sia per causa i per efecte, presentés als homes com el gran camí de la veritat, lo mateix in divinis que in humanis, per medi del procediment per aequiparantiam, és a dir, l'equació, que aplica indiferentment a tots els ordres del coneixement humà.
 També la nota mística dominant en la doctrina i en la vida de Ramón Lull dóna la clau de la falta de sentit pràctic, que's troba en sos colossals projectes, i en les concepcions maravelloses del gloriós terciari de Nostre Pare Sant Francesc. Ja la gent contemporania el notaven de fantàstic, i és curiosíssím, com a noticia del concepte que d'ell teníen sos contemporanis i fins com a document de les costums de l'època, l'opúscol que escrigué, intitulat Phantasticus vel disputatio Petri et Ravmundi. Anava el nostre hèroe cap al concili de Viena, del qual n'esperava molt de bé i l'aprovació de sos projectes, quan en el camí es juntà amb un clergue qui també feia la mateixa vía. El clergue ja'l coneixía de nom i l'excità a explicar sos projectes, lo qual ell feu amb la fervor acostumada, dient que consistíen principalment en la fundació de col·legis permanents de llengües per a la conversió de tot el món, en unificar les ordres militars per a que si els infidels no volguessin abraçar la Veritat, un cop degudament els fos proposada, poguessin ésser espugnats, i ademés