Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/207

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


per a subjugar la Terra Santa, i, per últim, en l'extirpació dels Averroístes qui aleshores dominaven, sobretot en l'Universitat de París. El clergue, qui es veu que era un bon vivant, pescador de prebendes i amant d'acomodar nebots en alts llocs, a l'oir els generosos propòsits de Lull risum profudit vehementer, i li diu credebam te, Ravmunde, phantasticum esse, modo vero… esse phantasticissimum. En Ramón se sent mortificat de tal apreciació, que molts altres cops li havía sonat per les orelles, i tot explicant-li son maravellós desprendiment i obres heroiques per la conversió dels infidels, li demostra còm no és fantàstic, sinó home qui procura la difusió del regne de Jesucrist, sens altre mòbil que'l de l'exaltació de la gloria divina.
 L'experiencia demostra còm la doctrina i els plans del Beat Ramón no encaixaren amb la pràctica de la vida, ni amb la realitat de les coses. Pocs homes han tingut com ell tants entusiastes deixebles, ni tants acèrrims opugnadors; poderosos reis defensaren sa doctrina, famoses càtedres universitaries i fins academies lulianes la propagaren, savis religiosos, principalment de l'ordre de Sant Francesc, la vindicaren i en feren l'apología; és un escriptor qui, quan un hom s'hi ha franquejat, és encisador, fent exclamar amb aquelles paraules d'en Salzinger, l'extranger més benemèrit de la nostra literatura, illam sacram barbariem omni nectare dulciorem!, posseeix una verdadera seducció que fa verossímil l'opinió d'aquell son feréstec contrari de qui conten les velles histories que, quan l'Universitat de Lleida, deixant d'ésser tomista per breu temps se feu luliana, deia que això era per art d'encantament. Mes l'entusiasme, l'encís i la llum fulgurant de la doctrina, i la magnitut, generositat i bellesa dels projectes no són qualitats suficients per a fer encarnar i assimilar el pensament d'un home amb la societat; serà tal volta el Beat Ramón el farell de Catalunya, mes no és el representant i tipo de la nostra raça essencialment pràctica, reposada i amant de seguir les víes racionals, d'inquirir la raó de les coses, mes sens deixar-se atraure per la seducció de la novedat i de l'originalitat. El sistema lulià, al menys son art generat, no és assimilable, és una flor rara en el jardí de la ciencia i que no arriba a granar, no ha passat al cabal científic, i el mateix Autor ja's queixava de que no li compreníen: