Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/68

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

la significació de tal concepte; és cert que venturosament havem vist en algunes ocasions tots els pobles d'Espanya sacrificar-se i treballar per la patria comuna, mes això passa solament en circumstancies extraordinaries i per lo mateix rares, i ademés exigeix en les persones qui dins de les societats ocupen els primers llocs, unitat en el pensament i que'l poble els respecti. Avui, desgraciadament, no's troben aquestes dues circumstancies. L'unitat de pensament ha desaparegut, i potser fins el pensament; el ventre enfosqueix el cap; no són els homes capaços d'una patria ideal, no comprenen la missió providencial d'una nació, i, per lo tant, el sentiment nacional ha minvat terriblement; i si la jerarquía social ha perdut tal sentiment, no'l podrà tenir el poble, qui'l posseeix de rebot, fins quan se tracta d'una nació gloriosa. Ademés, el poble avui no té verdader respecte ni amor a la jerarquía, i, de consegüent, no podría rebre d'ella aqueix sentiment polític fins en el cas d'existir.
 El senzill anàlisis del sentiment de patria que acabem de fer, creiem que és suficient per provar que si's vol altra vegada estrènyer aquest fortíssim vincle d'unió social, principi de benestar públic i de moralitat política, és necessari acudir a la regió. Els qui van contra d'aquesta, els qui voldrien destruir aqueix ver sentiment de patria, nascut de la regió, ens fan l'efecte d'un home qui, veient destruida una magnifica arbreda, treballés encara per arrencar les rabaces, que vives sota terra són capaces de treure brots i repoblar l'antic bosc. Si les actuals nacions volen veure altre cop reflorir el sentiment de patria, ho han de cercar per ministeri del regionalisme; de lo contrari, dissipat aquell nobilíssim sentiment, finirà sens remei: no és la regió l'enemiga de la patria comuna; al revés, d'ella reb sa substancia vital.