Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/157

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


prohibint l'embarg dels instruments de l'ofici: pagensibus autem vestimenta non auferantur, neque vomeres, neque ligones.

 D'aquest discret esperit llegislatiu de l'Iglesia manifestat en tants concilis i sínodes (en que d'altra banda sempre hi solíen assistir els comtes i senyors de la terra) donant disposicions no enlaire, sinó segons les necessitats presents, participà també l'element polític, essent-ne eloqüentíssima prova la publicació dels Usatges, feta pel comte Ramon Berenguer I et Vell, qui amb raó ha sigut anomenat el primer llegislador d'Espanya. L'organització feudal del país que fa en el dit còdic, en aquells temps insegurs i perillosos, prova l'esperit pràctic d'aquell gran home: com l'hisendat qui coneix que per sí no pot conreuar tot son territori, ne fa troços i el dóna a diferents rabacers, així ell donà forma legal a aquella informe i naixent societat falta d'organització i exposada sempre a la contingencia de la guerra. El feudalisme fou un fet social necessari, una de les formes transitories de la civilització, per lo qual armar-lo amb lleis, usant la frase de Justinià, era donar-li contorns determinats, traure-li la deformitat i fer-lo un medi de progrés en la successió històrica de les edats; i fins potser en dits Usatges hi podríem veure més un còdic feudal que no pas una llegislació aristocràtica, o, quan menys, havem d'entreveure en l'obra del Vell com els signes de la predestinació del nostre llinatge, i que'l caracteritzen, això és, l'esperit de pràctica ordenació o llegislatiu, i l'instint de l'importancia social de la riquesa, ja que en aquells temps de predomini de l'element militar, declara, no Obstant, al burgès d'igual categoría que'l simple cavaller. I en lo que pertany al Dret civil, és prova concluient del mèrit del nostre llegislador, lo que son Còdic fins avui sia encara la soca de la nostra llegislació, constituint l'arbre sagrat que's desenrotlla amb la successió dels temps, sota de qual brancam ha anat creixent la societat catalana; han caigut seques algunes branques, perquè tot lo humà es renova, mes les noves qui han eixit són vivificades per la sava del primitiu tronc. Com en l'antiga Roma i en la nova Roma, és a dir, com en els temps clàssics i en els temps pontificals d'aquesta mare de les lleis, aquí a Cata-