Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/163

ció i de tradició, purificat i sobrenaturalitzat per la gracia del Redemptor, no hi ha arrelat mai l'estil ojival; i que a Catalunya no presenta l'ufana, la fantàstica idealitat, ni els sublims extrems, que en altres paíssos, demostrant l'armonía de facultats, la moderació d'esperit i la tendencia pràctica de la raça qui construí aquells edificis resplendents d'elegant i racional bellesa.

 I és perquè la gent catalana mai ha oblidat que l'home, si bé destinat al cel viu en la terra, i que'l pa que menja l'ha d'amassar amb la suor de son front. Es indubtable que l'amor al treball i la pràctica del comerç fomentaren i modificaren l'esperit pràctic i assimilador que Catalunya heretà dels romans, i foren en bona part germen de la nostra democràtica societat i de la llibertat política del país. La ciencia informada per la fe, i el comerç governat per un principi ètic són els elements socials preponderants, i desenrotllant-se a Catalunya d'una manera prodigiosa, donaren forma no sols a les costums, sinó també al pensament del país. Desde'ls primers temps de la reconquesta, ja's troba la navegació en important escala, augmenta fins a ésser la marina catalana la més important del Mediterrà o sía de l'Europa, en llengua catalana es compilà la primera col·lecció de Lleis de Mar acceptada gairabé per tothom; còdic que, essent compost de les pràctiques i costums dels diferents pobles marítims, prova el talent assimilador que havem notat; totes les places mercantils teníen cònsuls barcelonins i barri de catalans, la concurrencia de mercaders extrangers era gran a Barcelona i això donà tal increment a l'industria, feu créixer en tal proporció la riquesa popular, que la ciutat comtal fou una ciutat de menestrals, fins al punt de que, com diu el Capmany, molts cavallers al deixar ses terres i anar-se'n a establir a la capital renunciaven a sos furs eqüestres per a poder entrar en el govern municipal, qui estava molt en mans del poble. L'admirable organització dels gremis donà a tots els oficis noblesa i importancia social: establint llurs estatuts l'obligació de que tots els qui hi entressin, deguessin posseir ortodòxia en ses creencies i netedat de sang, impossibilità que certes industries humils anessin a parar a mans de jueus o moros, per lo qual dites industries en altres paíssos caigueren en públic menyspreu, essent així