Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/162

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fins quan sa hereva l'arquitectura ojival vingué a ocupar sa plaça, rebé d'ella una forta influencia. En Piferrer, qui tant gran intuició tingué de l'esperit catalanesc, i qui, a pesar d'estar sadollat d'un melancòlic sentiment romàntic que no fa lliga amb l'aspror, naturalitat i claretat del nostre caràcter, interpretà tant bé les escriptures de pedra que'ns llegaren els passats, manifestà una predilecció especial per l'art romànic, i, plantejant el problema de si hauria sigut preferible la continuació de l'arquitectura bizantina, seguint, s'entén, una vía progressiva, a la vinguda de l'ojival se declara partidari de la primera solució, precisament perquè no trencava la llarga successió de sigles que lligaven les generacions noves amb les de Roma i fins amb les de Grecia. La bella armonía i proporcionalitat, el caràcter racional i humà de l'art clàssic, resplandía en les fàbriques romàniques, i ungides per la gracia sobrenatural del cristianisme presentaven el caràcter diví-humà de nostra Santíssima Religió, i fins del nostre Redemptor. Es el símbol d'un pensament humà, creient i acompassat [1]. L'art ojival, nascut en una raça somniadora qui de la superstició prestament passà a l'heretgía i amant de grans construccions intel·lectuals, és el somni celestial d'un esperit místic: l'home en el temple gòtic és devot per abstracció, ix de la terra; en l'iglesia bizantina és devot per concentració, no s'oblida de sí mateix quan s'uneix amb Déu. Els bells temples que'ns resten de l'antic estil ojival demostren que aquest també a Catalunya se subjectà a la llei del país, desentenent-se de místiques fantasíes i atenent a l'objecte pràctic d'aquelles sagrades construccions dedicades a la celebració del místic sacrifici de l'Home-Déu, a escoles de virtut cristiana, a lloc d'humil expiació dels pecats i al mateix temps d'exultació espiritual amb el cant de les divines alabances. Sens voler entrar en qüestions, que no són d'aquest lloc, observarem, no obstant, que a Roma, Seu on resideix el cap de tota la cristiandat, Iglesia mare de totes les iglesies, qui té principalitat entre totes elles per l'interpretació de la llei de Crist, on s'ha perpetuat el vell esperit llatí, jurídic, d'assimilació, de modera-

  1. L'arquitecte Joaquim Bassegoda diu que l'estil romànic pot ésser anomenat l'estil nacional. Vegi's la monografía: La Catedral de Gerona. — Barcelona, 1889.