Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/164

que a Catalunya eren tingudes en tal honor, que fins avui día, sens necessitat de regirar llibres, qualsevol se pot convèncer de l'importancia social dels oficis mirant la nostra Iglesia catedral, no adornada d'escuts heràldics, como la major part de les altres, sinó plena de les marques dels oficis de sastre, de fuster, etc., i ostentant prop de la porta de Sant Ivo, esculpida en la pedra una figura de borceguí, signe d'un gremi que fins avui té certes preeminencies dintre de la Seu. L'actual generació encara es recorda de que'l toc de viàtic fet per la campana Tomasa designava que'l malalt era un sabater o un canonge. L'importancia política dels oficis els donava tal consideració social, que l'erudit Caresmar assegura que ell ha tingut a les mans els comptes mercantils de Nicolau Gralla, ric mercader de panyos a Lleida (1286), no havent-se oposat l'il·lustre casa dels Moncades a enllaçar-se amb una de les filles d'aquella familia de mercaders. El mateix savi Premonstratense assegura que moltes cases qui passaven per de rancia nobelsa (que també més tard aquesta vanitat fou importada en nostre franc i democràtic país) teníen origen mercantil, i repassant les llargues llistes de mercaders, cònsuls, etc., que'l benemèrit Capmany dóna en ses Memories, s'hi troben els noms que encara avui sonen en les cases grosses de la terra. I a tal punt arribà l'ennobliment del treball i la consideració social del comerç i de l'industria, i tal degué ésser l'il·lustració i coneixements que posseíen les classes que a aquells rams de l'humana activitat se dedicaven, que en moltes i solemnes ocasions la ciutat encarregà el mando de ses esquadres a algun dels seus Concellers.

I ara és ocasió de consignar un fet de gran gloria per Catalunya i per l'Iglesia. Es indubtable que l'importancia que prengueren les classes populars, que l'ennobliment de tota industria fins la més humil, que l'instrucció que les dites classes adquiriren primer a Barcelona, i a son exemple i influxe en les demés poblacions i territoris de que ella és com una mare, ofegaren l'aristocracia feudal qui era inferior a la classe mercantil i industrial en riqueses, en il·lustració, en regularitat de costums, en activitat: en una paraula, en potencia social. Era en realitat una classe progressiva, assimiladora com tot sér qui vol viure