Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/165

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i anar creixent. L'esperit religiós fou el qui empengué molt a Catalunya per aquest camí. En els primers temps de la reconquesta veiem ja una esquadra catalana sortir de les riberes ampurdaneses en contra dels serraïns; a precs de Pasqual II, Ramón Berenguer III armà l'expedició contra les Balears, i més tard, a excitació del B. Eugeni III, se realitzà la creuada contra Almería, fets que proven l'importancia nàutica de Catalunya. L'Iglesia, sempre amiga de tothom, té, no obstant, especialment l'ull posat en aquelles nacions que, per l'esperit qui les anima, semblen destinades a tenir una influencia més universal i cosmopolita; per això el Pontificat està enllaçat amb aquella Catalunya marinera, treballadora i plena d'un poble qui va pujant com l'escuma escampant-se per les més llunyanes riberes, i establint-se en les ciutats més mercantils. El cosmopolitisme assimilatiu de l'Iglesia es retrata a Catalunya. Tenint aquesta una entitat moral i jurídica molt personal i propria, reb en sa societat els habitants de qualsevulla país, i disposa en ses Constitucions (Pere III, 1283), que qualsevol foraster establert a Barcelona, al cap de l'any i un día adquireixi la categoría de ciutadà i gaudeixi de tots els furs i prerrogatives; i d'altra banda, els barris de catalans existents en les places mercantils estrangeres eren parts integrants de la mare patria. En la claustra i l'Iglesia dels Fra-menors i Frares-Predicadors jeien enterrats honoríficament molts mercaders extrangers; i a obs de gent dedicada al treball se feren gran part de les píes fundacions del nostre país, entre elles la Canonja de Barcelona, fundada i dotada pel mercader Robert amb béns adquirits en l'exercici de la seva industria. No en và la preponderancia catalana s'havía de trobar amb aquell esperit prodigiós de Sant Francesc, qui, essent mercader i fill de mercaders, venía a espiritualitzar la riquesa; així com també la terra catalana, d'esperit lliure i ordenat, havía de trobar-se, al fer la crisis per a entrar en l'edat viril, amb l'ordre de Frares-Predicadors aferrada incontrastablement a la veritat, mes d'una llibertat d'esperit com mai la racional intel·ligencia pot concebir-ne de major. Sabut és que'ls Concellers de Barcelona anaren personalment a convidar a Sant Francesc per a que entrés en la ciutat, i diuen també per a que hi fundés un convent; en quant als Frares-Pre-