Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/116

prosperitat i benestar dels pobles, qui seguint la nova via que'ls obría la Providencia divina es donaven a les arts de la pau, al desenrotllament de la riquesa pública i a les relacions pacifiques entre'ls ciutadans, portant tot això per conseqüencia la formació d'un estat social i legal inconciliable amb l'antiga manera d'ésser. Sabut és i afirmat està per tothom que les noves viles, que'ls comuns dels pobles crearen una vida oposada a la vida feudal, i que aquesta caigué sots l'influencia d'aquella, com una planta de vida ufanosa asseca a sa raquítica veïna.
 La moderna oligarquía parlamentaria és una hipòcrita, encara que vistosa, forma d'aquell estat de descomposició feudal, adaptat a les circumstancies de la present societat. Sos capdills, generalment parlant, adquireixen el domini per la força o per l'astucia, no en virtut del dret, i ses milicies que'ls sostenen i ajuden a conquistar ei poder, viuen sobre'l país, com les milicies feudals, baix la forma en apariencia honesta de serveis, empleus i oficis ben retribuits, o tenint exempcions i privilegis ocults a costa d'aquells de sos conciutadans qui no s'ocupen més que de treballar i de tenir ben ordenada sa familia. Fins, segons diuen els papers públics i els mateixos diputats i senadors de les cambres, puix nosaltres rès hi sabem, ni hi volem treure ni posar, està també ara en ús el donar llocs i oficis en feude, és a dir, mediant un canon que s'ha de pagar al senyor directe, amb la diferencia, emperò, de que constituint l'antic sistema un estat legal i públic no permetía les exageracions immorals, que dat cas que la cosa sía certa, poden originar-se de la forma secreta que avui es guarda en aquest desordre. Els senyors feudals anulaven i es sobreposaven al monarca, no per constituir-se advocats i protectors de sos pobles contra excessives exigencies del rei, sinó per a explotar més al país a mida de son gust, i per això els ciutadans saludaren com al sol-ixent d'una verdadera llibertat aquell día en que'ls reis adquiriren la plenitut de la soberanía, dissipant-se el poder feudal que s'interposava entre'l poble i el monarca; els comuns foren els auxiliars del poder real, i d'aquí l'identificació subsegüent del país amb la monarquía.
 ¿Podrà avui día la regió deslliurar el país de l'opressió de la desacreditada oligarquía parlamentaria qui li xucla el suc vital,