Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/117

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


així com antigament els pobles amb son vigor de vida dissiparen la decadent feudalitat?
 Si la regió reviu amb perfecta sanitat, si d'ella no se'n vol fer una entitat tallada segons el patró dibuixat per un artista de traça a la moda suiça o nord-americana, encara que aquests paíssos ens síen simpàtics, sinó que lo que s'obtingui sía una reconstrucció amb els elements qui resten vius, propris de la nostra terra, si es procura reforçar l'esperit català tal com se congrià en les generacions dels nostres progenitors, baix l'influencia de la gracia de Déu, en una paraula, si reviu una Catalunya catalana, com una Valencia valenciana, aleshores és segura la lliberació. La veritat deslliura, la mentida esclavitza; baix l'influix de l'artifici s'hi pateix, sots l'influencia de la sana naturalesa s'hi reposa. Una Catalunya feta per uns quants artistes, una regió composta per alguns savis, tindría els mateixos inconvenients que avui lamentem en el govern d'Espanya, una oligarquía potser pitjor vindría a oprimir-nos; el mal fóra el mateix, una nació artificial, un personalisme detestable qui, escarnint al poderós monarca francès, diria: «Catalunya só jo», quan Catalunya és Catalunya, tal com Déu l'ha feta i no d'altra manera. Sa vida fóra efímera, ni sería amada dels propris, ni respectada dels estranys; no tindría consistencia perquè li faltaría substancia com a cosa feta per uns quants ideòlegs, i ningú consideraría que fos la regió qui recobra ses formes naturals. Per això tota l'intenció del catalanisme, a nostre humil parer, dèu dirigir-se a donar força i a purificar tots els elements que integren el concepte de Catalunya, i lo mateix els qui treballen en les altres regions respecte d'elles. Si un día aquestes recobren llur vigor natural, si la vida regional és sana i forta, si els ciutadans portats d'un recte esperit, abandonant la satisfacció de les concupiscencies amb que'ls brinda el centralisme, es donen a fer florir la materna regió, i les institucions propries d'ella es fan respectables, si el país trenca els ídols que són els partits i no té més ídol que son propri bé, si menysprea els mercaders de la política i dedica l'intel·ligencia i energia que'l Criador ha donat a la nostra niçaga, no a la discussió i propagació de vanes teoríes, feina propria de races decadents; si no s'enamora dels sofistes, sinó del perfeccionament de sí mateix, mediant el tre-