de Rocatallada, qui, barrejant amb somnis místics les teoríes alquimistes i els experiments sobre la materia, vingué a ésser perseguit per il·luminat. La delectació de la novedat, principi generador de la ciencia segons Aristòtil, és gran en Eximenis, i això ha de fer dissimular sos defectes, que molts cops són presentiments que'l temps amb major o menor escala realitzarà. Ens sembla que en aquest mateix Regiment de Prínceps parla de la possibilitat de fer aparèixer en l'aire exèrcits de combatents i altres coses maravelloses, en termes que revelen clarament l'infancia de l'art de perspectiva i un talent qui preveu les maravelles desconegudes que en son sí guarda la potencia de la materia, moguda per l'esforç de l'enginy humà.
Dóna proves de prudencia política, puix assentant-se en el gran principi de Sant Agustí, lex humana aliqua ratione permittit, quae justè lege divina puniuntur, admet una certa tolerancia i fins, per a evitar mals majors, dissimula l'existencia de certs llocs repugnants a l'honestedat, si bé cohibits per la justicia; l'existencia en la comunitat cristiana dels infidels, o sía dels jueus i sarraïns, els quals, emperò, mai gaudiràn dels drets dels ciutadans; dedica diferents capítols a tractar de son estat civil, i després d'exposar la substancia de la llegislació canònica, prudent i humaníssima, constituint, pels qui han una Llei substancial de vida diferenta de la nostra, una llegislació especial, afegeix: «moltes altres llibertats e gracies los fan los crestians als infaels qui perseveren entre ells, e farien encara mes sino l'oy cordial que tots los infaels del mon han contra la santa Religió crestiana: car no contrastant que per los crestians sien sostenguts e dissimulats en lurs miseries e en moltes coses que son contra Deu… empero los dits infaels els maleheixen tot jorn terriblement». Consignació de l'odi tradicional que la raça jueva professa al poble cristià, al qual procura endogalar per medi de l'usura principalment, de lo qual les nacions modernes tenen bona experiencia; puix sabut és de tothom que l'alta banca europea avui és jueva, i que disfruta també del favor d'una considerable part de la premsa periòdica, miserablement subjectada als poderosos fills d'Israel. Explica en un capítol «a que son tenguts los infaels que estan en terra de crestians», exposant la llegislació canònica, la qual també expressa la
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/345
Aquesta pàgina ha estat revisada.
