Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/344

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cions del bon mestre Eximenis, copiem el següent troç, en que diu que per a deslliurar-te de mosques estant el sol en determinada constelació, faràs «una mosca solidada d'or pur, e sien les ales de acer e sia aço fet en lo dia de Mercuri: e sapies per cert que alia ahont aquesta imatge sera posada nul temps no hi haura mosca per la faç celestial que impugna a natura de mosca». Ens apar, per la descripció minuciosa que fa de tots els arreus de la milícia i de les regles de tàctica militar que dóna, que aquest llibre ha de tenir importancia per l'arqueología militar; quan parla de les batalles navals, cita les bombardes, i en el marge hi ha una nota manuscrita sens dubte dels frares del Convent del Carme, a qui pertanyía l'exemplar de la Biblioteca Universitaria de Barcelona, que diu: aquí parla de bombardes… a 250 anys que lo llibre es fet y diuhen alguns que no ha 100 anys son trobades. Eximenis, com tant afectat a l'astrología, vol que les armes síen fabricades en certes circumstancies, perquè «es certa cosa que espasa constellada e armes feytes en certa constelacio donen e procuren ardiment e fortalea de cor a aquells qui les dites armes porten.
 »Per tal, lo rey en Jacme d'Arago, qui pres Valencia, tots temps portava una espasa constellada quant devia haber batalla, e en los arxius del senyor rey d'Arago, avuy present, es la espasa de Vilardell, famos cavaller, ab la qual mata la serp aquella tan gran de Sant Celoni, qui matava los homens passants per lo cami. E d'altres espases de gran virtut te lo dit senyor, segons he ohit dir a persona notable de son regne». Sapies, emperò, lector, que en Eximenis s'hi veu sovint la lluita entre l'obediencia que vol tenir a l'autoritat de l'Iglesia, qui damnava l'astrología judiciaria, i la seva forta afició a les arts secretes i amagades que li prometíen resultats meravellosos; així, no obstant lo transcrit, en altres llocs manifesta les extralimitacions de l'astrología i al tractar de les arts i oficis damnificants a la societat enumera els «alquimistes qui comunament son orats e enganadors… sapies per cert que jatsia que alquimia sia possible, empero Deu per conservacio de la cosa publica no la revela sino a fort pochs, e tart, e a aquells qui no entenen en riquees», paraules que's concorden com concorden els esperits, amb les idees de l'altre famós menoret, Fra Joan