Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/222

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


humana, al mateix temps proclamar principis científics propris de les escoles més experimentals; així com també és curiós veure a tant resolt racionalista predicant la limitació de les facultats humanes, la nostra falta d'acabament, usant la seva clàssica paraula, amb una fermesa, eloqüencia i convicció superior a la que demostrava el nostre estimat mestre Xavier Llorens, i fins el mateix Hamilton, els quals dos filosops de l'escola del sentit comú o escociana, s'hauríen quedat esglaiats al veure al mestre Ramón proclamar gairebé els seus mateixos principis i fins amb similars paraules. En el llibre Introductoria artis demonstrativae, ont exposa el mètode d'estudi (capítols 39, 40 i 41), dóna gran importancia a l'experiment, i estableix el principi de que experimenta faciunt universale, quod est principium scientiae et Artis, i que és convenient arribar per comparationem sensus ad notitiam intellectus. Admet principia per se nota, així en l'ordre racional com en el sensual, com l'escola escociana, els quals amb l'experiencia, ja sía intel·lectual, ja sensual, certifiquen sa potencia tant clara i infaliblement que treuen d'ella tot temor d'errar [1]. Per això, sens dubte, per l'importancia que donava al coneixement immediat (usant el llenguatge dels moderns filosops del sentit comú) per a certificar invenciblement la potencia en el gran llibre de Contemplació, pretén sempre elevar-se a la divinitat, prenent per basa el coneixement de les criatures, i seguint aquesta mateixa inclinació, el nostre piadosíssim racionalista, desconfía del raciocini típic, el silogisme, i proclama l'equació com a instrument el més verídic de conèixer. Qui llegeixi el següent capítol dedicat al gran llibre de Contemplació, i sobretot el capítol de dit llibre que posem com apèndix intitolat: Com lo apercebiment e la conexensa del home es fenida e termenada, veurà clarament còm el sistema racionalista del Beat Ramón Lull no és tal sistema racionalista, al menys en la seva ciencia esotèrica; al revés, és experimental, enclou, expressada en gran relleu i amb una excel·lencia superior, la doctrina de la limitació que en

  1. «Quod suo experimento sive sensuali, sive intellectuali adeo clare et infalibiter certificat potentiam, ut omnem ambiguitatem ab illa auferat.» (V. Salzinger: Praecursor introductoriae in Algebram Speciosam universalem… B. Raymundi Lulli.)