una quimera; les lleis de la força són les mateixes en tots els sérs corporals; i, no obstant, les ciencies qui d'aquestes s'ocupen són innombrables; així també en l'ordre racional i filosòfic, la llei orgànica de la ciencia és la mateixa, mes les ciencies són i seràn perpetuament distintes i el saber l'una no farà saber l'altra; ni és possible trobar aquells conceptes lulians qui enclouen, segons ell, l'universalitat del coneixement, perquè l'element formal, la forma científica, no nodreix l'intel·ligencia, és un instrument per adquirir la ciencia, mes no ella mateixa. El Beat Ramón s'oblida de les diferencies entre'l verb humà i el Verb diví; de que en el món contingent en que vivim lo credible i lo probable és lo comú i ordinari, i lo demostrable per necessarias rationes se redueix a lo que és basa de la vida humana, així en l'ordre espiritual com en el corporal. No obstant, el nostre Doctor, un cop posada la basa en l'Ars compendiosa, i havent-la més explicada en l'Ars universalis, estén aquesta a les quatre ciencies generals de Teología, Filosofía, Dret i Medecina, i tant lo sobrenatural com lo natural, tant lo contingent com lo necessari, lo mateix l'ordre espiritual que'l material, de que tracten dites quatre ciencies, tot ho vol resoldre amb les seves combinacions algebraiques, amb una perpetua equació, demonstratio per aequalia, demostració que declara superior a la deductiva i inductiva adoptant-la amb sens igual entusiasme. Ell, el gran amic i propagador del procediment experimental, vol, no obstant, amb els seus conceptes, expressats en forma algebraica, fer demostració a priori de fets enterament dependents de la lliure voluntat divina, com l'Encarnació i la Redempció, definir i resoldre les qüestions del dret positiu, ciencia contingent i variable segons les circumstancies, i fins donar coneixement de la medecina.
I veusaquí aquest gran utopista, aquest home qui amb pocs i breus conceptes us vol donar coneixement de tota la ciencia
contra gentiles (lib. II, cap. 98): «Cognoscere enim aliquid secundum genus tantum est cognoscere imperfecte et quasi in potentia; cognoscere autem in specie est cognoscere perfecte et in actu. Intellectus autem noster, quia infimum gradum tenet in substantiis intellectualibus, adeo particulatas similitudines requirit quod unicuique cognoscibili proprio oportet respondere propriam similitudinem in ipso…» La generalització científica ès, doncs, un coneixement potencial, no una realitat de coneixement actual.
