Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/223

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nostre sigle principalment han ensenyat alguns filosops escocians; i fins podem dir que trencà les cames al racionalisme en el seu novus modus demonstrandi, o sía la prova per aequiparantiam, declarant-la verior, fortior et clarior quam modus demonstrandi secundum dialecticum silogismum [1]. Doncs, ¿quí podrà lligar caps? ¿Còm se lliguen aquests principis amb les grans pretensions de l'Ars compendiosa i de l'Ars universalis, i de tants altres llibres lulians, de portar la demostració a tots els ordres fins a l'inefable Trinitat divina i a son opus extrinsecum, enterament lliure, lo qual vol demostrar a priori sens recórrer a la demostració històrica? L'explicació d'aquesta antinomia dèu, indubtablement, cercar-se en el caràcter d'il·luminat del Beat Ramón, en que sa ciencia no té la disciplina de l'escola, sinó l'amable vaguetat de la contemplació, en que la falta de conreu escolàstic li fa gastar termes en sentit impropri, confonent la visió contemplativa amb la demostració racional; i per lo que atany a lo que'n podríem dir sa ciencia esotèrica, confessem senzillament que hi havem penetrat molt poc, lo qual no'ns costa un gran esforç d'humilitat després que lo mateix digué el subtilíssim Gabriel Vàzquez i que confessà el doctíssim Salzinger, home versat per espai de trenta anys en les disciplines matemàtiques, que tantost ningú havía comprès a Lull, i que ell, en Salzinger, solament havía penetrat son sistema al cap de molts anys empleats en l'estudi de ses obres. De totes maneres, com havem de judicar l'esperit del nostre gran doctor, no per ses fosques doctrines, sinó per les que són evidentes i irrefragables i exposades en son llibre fonamental, anomenat pels antics i més il·lustres lulians Magnus liber contemplationis, devem concloure amb el ja citat Vázquez, que en la doctrina luliana és indubtable que s'hi troba l'esperit de Déu, particularment en els llibres místics i ascètics; però que en algunes parts és massa dura i mal expressada, i exposada fins a interpretacions herètiques; l'imputació que se li feu antigament, i que avui día ha copiat en Canalejas, d'ésser la doctrina luliana una barreja del mahometisme i judaísme amb el cristianisme, és impossible de sostenir-se després d'una lle-

  1. Liber de Novo modo demonstrandi