Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/27

que pot trobar-se, a l'estudiar l'esperit d'un poble, és l'unanimitat en els ciutadans, que síen cor unum et anima una, i aleshores la vida social és perfecta, el poble robust, capaç de grans accions i de llarga vida.
El sentit comú basta per a escollir entre aquests dos casos diferents (llevat del primer) en que pot trobar-se la vida d'un poble. L'estat preferent és el d'unanimitat entre'ls ciutadans, l'unitat de pensament és condició necessària d'una civilització sòlida i durable; mes, no obstant, la generació moderna s'ha enamorat de la discòrdia, i fins té falta d'un punt comú aon dirigir sos esforços. Els catalanistes, actius restauradors del nostre poble, han sentit com instintivament la necessitat de l'unanimitat entre tots, i evitant tocar lo que'ls podría dividir, s'ocupen en preliminars. Mes aquesta tasca ha de tenir un terme; s'ha d'arribar a l'unum necessarium, al que'n podríem dir la forma substancial de la nació. Ens trobem amb una Catalunya espiritualista i cristiana; matar-li l'esperit és matar-la a ella mateixa; reforçar son esperit és augmentar sa potencia, fer sa acció més viva i fecunda. A Catalunya la va fer Déu, no l'han feta els homes; els homes sols poden desfer-la; si l'esperit de la patria viu, tindrem patria; si mor, morirà ella mateixa.
Fins ara tres són principalment les manifestacions de tendències reconstructives de la nació catalana: la dels poetes, la dels arqueòlegs i la dels llegistes. Els poetes alegren el cor amb sa cantadiça, fan estimable la pàtria a les multituds qui judiquen per les impresions que reben, i popularitzen els antics hèroes i les venerandes institucions indígenes, amb qual memoria peixen dolçament al poble. La poesía és, doncs, un plaer per l'esperit, emperò no és son aliment; cap poble s'ha nutrit de sola poesía, com cap home es manté solament de lleminadures. Els arqueòlegs són excel·lents auxiliars en l'obra de restauració; ens fan conèixer amb exactitud la vida dels nostres progenitors, llurs costums, habilitats, son gust artístic; mes l'estudi d'edificis i mobles, que és un factor important en el treball social del catalanisme, representa un element aprofitable, mes en gran manera transitori, puix edificis, mobles, vestits, armes, etc., cambíen com els temps que sicut vestimentum veterascent. Les lleis són la defensa de la patria, les formes de