Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l'estructura de son cos vivent; qui amb violencia les toca, ataca la vida social, per lo qual llengua i lleis formen part de l'existencia personal de la nació. Mes com el brancam que porta el fruit i fa la bellesa de l'arbre, amb el temps per sí mateix s'asseca i en son lloc n'ix un altre, també les lleis a força d'anys moren, sens que per 'xò moria la soca venerable que és la patria.
 Tenim, doncs, molta gent ocupada en treballar en l'element variable i transitori, en les formes externes i visibles, en lo que'n podríem dir el cos venerable de la patria; mes de treballar en son esperit pocs se'n recorden. Alabem la bona calitat de la font i ens aprofitem de l'excel·lancia de ses aigües; estimem els sentiments catalans potser superiors als dels altres homes; ponderem el caràcter que distingeix als fills d'aquesta terra; mes molts dels nostres miren amb indiferencia i tal volta amb menyspreu el vell esperit català que tot això engendra, i no saben capir que lo més necessari és fomentar la substància de la patria. La nova generació catalana sab aprofitar els tresors; potser fins els malgasta; manifesta una generosa activitat, mes sa força de produir per ara és molt limitada, i en lloc d'augmentar-se, veiem cada día minvar el sagrat dipòsit de la patria; havem de procurar no convertir la nostra regió en una societat de sols literats i artistes, que fóra gran afront per la pràctica raça catalana. Els caràcters s'amotllen al figurí parisenc o madrileny lo mateix que'ls vestits, i això arriba fins a la classe popular, sempre més aferrada a la tradició; i tot sovint pels carrers de Barcelona s'ou al rústic carreter cantar malagueñas al sò de l'espetec de les xurriagues. Idees i sentiments, caràcters i costums, institucions i lleis, són, segons l'esperit de la nació, com la vegetació dels arbres és segons llur sava; y per 'xò al tractar-se de restaurar aquells elements de la societat catalana, és necessari abans de tot fomentar i educar l'esperit de la patria. Els qui educaren la nostra nació, hi tingueren traça, segons unànim confessió dels qui l'han estudiada; pel qual, el verdader servidor de la patria, fugint de modes i d'estrangeres teories, ha de guarir els mals amb remeis de la terra que habitem. Si la duració dels sigles i el cambi de costums i del modo d'ésser del poble fan necessari reparar les