Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/270

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de sentit filosòfic, venint a ésser en lo que toca a la doctrina sobrenatural, que és la principal materia del llibre, un positivista piadós i fervorosament cristià, capaç de descristianitzar al lector qui no's contenti de pures congruencies. Sens dubte per això fou prohibit el pròleg de l'obra, i fins en aquesta s'hi troben errors dogmàtics, com el que després Luther presentà com a principi fonamental de son sistema, o sía, la corrupció total, després del pecat original, de l'ànima humana. Es Sabunde un positivista racionalista; del coneixement de sí mateix ne vol traure la demostració de totes les grans veritats naturals i sobrenaturals, i així diu en els Dialogi de natura hominis [1]: «Aquí et serà ensenyada la ciencia que dèus haver de tu mateix… aquí apendràs tot lo que per estens és manat en la Sagrada Escriptura… aquí coneixeràs tots els errors, sectes i opinions dels filosops, pagans i heretges, i fàcilment trobaràs lo que és contrari a la verdadera fe… Aquesta ciencia no exigeix altres testimonis, fòra de l'home.» El nostre doctor, no obstant sa pietat i fe cristiana, caigué de ple en la moda filosòfica del renaixement de prescindir del tot de la revelació al tractar, ja no sols de la filosofía, sinó dels grans misteris de l'ordre sobrenatural.

 Fou allò la secularització de l'humà saber, la destrucció del gran edifici de la ciencia una i catòlica, potser per la torpesa dels qui l'anaven edificant; començava a alçar el cap, en l'ordre especulatiu, el laicisme, que ara empesta tots els ordres de l'humana societat, i sens dubte que d'una manera inconscient el nostre savi seguía lo que semblava una noble vía oberta pels antics filosops. Tothom hi és còmplice en les grans revolucions, així polítiques com filosòfiques; els qui defensen lo antic contribueixen tant al triomf d'aquelles com els qui volen introduir lo nou; el nostre Sabunde, seguint al Beat Ramón per a estendre la religió cristiana, vol naturalitzar lo sobrenatural: misteris, dogmes, sagraments, tot ho vol demostrar per l'observació

  1. Aquesta Biblioteca Universitaria, ademés de la Teologia natural, poseeix el Llibre de Diàlegs citat en el text, el qual, encara que pot ben bé qualificar-se de compendi de la Teología natural o llibre de les criatures, és interessantíssim com a mostra psicològica: Raemundi Sebundii de natura hominis Dialogi. — Lugduni apud Theobaldum Paganum 1568.