blicà a Salamanca en l'any 1746. Fou el P. Fornes molt coneixedor del lulisme, i fins creiem que treballaria en la gran edició maguntina de les obres de l'Il·luminat Doctor feta pel doctíssim sacerdot Ibo Salzinger, puix en un dels exemplars incomplets que posseeix d'ella aquesta Biblioteca Universitaria, procedent de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc, en el tomo quart hi ha una nota manuscrita que diu: Fr. Bartholomeus Fornes accepit hunc tomum pro remuneratione sui laboris exhibiti in impressione lullianorum operum Maguntiae anno 1732, i en el text s'hi veuen molts subratllats, senyals i fins correccions manuscrites. Cal advertir que'ls dos citats PP. Pasqual i Fornes són i es confessen deixebles de Salzinger, i que dins dels confins de l'escola luliana tenen principalment caràcter apologètic i crític; mes no són, generalment parlant, doctrinals i dogmàtics.
Mereix consideració apart, no sols per l'importancia de ses obres, sinó també per la marcada tendencia, i més encara que tendencia, fonamental caràcter psicològic de sa doctrina, el famós barceloní Ramón Sabunde, in artibus et medicina doctor et in sacra pagina egregius professor en l'Universitat de Tolosa, molt alabat pels savis extrangers i tantost desconegut fins de nom, diu amargament el P. Pasqual [1], de sos compatricis catalans. I ¡cosa estranya! Catalunya, qui ha produit sempre homes afectats a l'observació psicològica, quasi bé coneix sols de nom els escrits del savi catedràtic tolosà; trista, mes eloqüent demostració de la falta d'il·lustració regional.
Es Sabunde un verdader adepte de Ramón Lull; de sa Teología natural o Llibre de les criatures[2], diu el cardenal Bona que conté la pràctica de l'Ars magna de Lull, i pot ben bé afirmar-se que la Teología natural és com un raig de llum del monumental Llibre de Contemplació del Beat Ramón. Exagera les tendencies d'aquest, converteix en errors les opinions perilloses del mestre; la demostració de la fe per arguments naturals la presenta amb una cruesa tant gran com desproveída
