Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/338

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


saviesa divina, e manifestant ab especial eficacia de paraula la via del regne, e la noblesa virtual, e la turpitut dels pecats, e la horribilitat de les perpetuals penes, e la magnificencia del regne de Deu. Lo terç punt si es, car lo gloriós Senyor retia digne de gran reverencia, e honor, e de sobirana lahor la moltitut dels grans miracles que ell fahia, menant axi com a Senyor de tota creatura; la qual cosa jamay no estech vista, ne semblant ohida, ne escrita per neguna secta, ne persona del mon. Lo quart punt es que retia la sua reverent prehicacio autorisable, e fort senyorial, e maravellosa, si era la bellesa, e altesa e noblesa de la sua eloquencia, que era axi viva, bella e novella, e penetrant, que tothom diguera que aquell hom aparexia que no fos d'aquesta vida, ans que fos fet novellament per la omnipotencia de Deu, e devallat de cel en terra per tot lo mon atirar a la gloria del regne de Deu. E sobre aço diu lo Sant Severinus en lo seu dietari, que estech en son temps revelat que tanta era la bellesa e l'altesa e excelencia de la prehicacio del nostre Salvador que los angels de Deu circunstants, e los diables qui l'ohiren prehicar tots estavan maravellats en la resplandor, e gracia e bellesa e ornament de la sua santa paraula, de la qual profetant David dix que sobre los seus labis seria per Deu escampada, ço es, copiada e moltiplicada la sua gracia en sobiran grau e en gran excelencia. Lo quint punt es qui clarifica la doctrina sagrada del nostre Salvador e la retia vigorosa, e de potencia e de sobirana virtut, si era la immensitat de la infinida divinitat que resaltava e enfortia la sua paraula, e la ensenyava, essent de gran autoritat, e de sobirana excelencia e reverencia. E diu açi aquell sant doctor Basilius, axi que jat sia que la paraula e la prehicacio del nostre Salvador fos axi alta e de dignitat irreprensibie, empero no amollia ne tirava los coratges de tots; car aquí secretament era en causa defalliment gran en lo pecador de la gracia predestinant, d'ahon venia gran indisposicio en los rebells a convertir a ell, per be que ell prehicas altament e per manera de sobre alta excelencia, perque diu aquest sant doctor, perque's maravellen los homens si lo simple o gran prehicador no pot tirar a Deu los mals homens per lur prehicacio, cert per tal quant los coratges d'aquells qui'ls ouhen no son untats, ne ablanits per la gracia de Deu, e ells no