Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/337

e asso declara lo Senyor benehit segons que llegim (Joan 10) ahon dix axi: jo he poder de separar de mi la mia anima e de pendrela altra vegada, per les quals paraules e altres que son aqui mateix nos dona a entendre que'l morir e soferir pena tota era en libertat de la sua voluntat, e que a soferir nostres miseries e apres mort, tot ho porta ab gran valor e liberalment e ab sobirana paciencia.»
Fa un llarg estudi de l'esperit cristià, analitza la doctrina del diví Salvador, i al tractar de en què consisteix la nova llei, ]a caracteritza oportunament encloent-la en vint articles: amar a l'enemic, les benaventurances, fer almoina al pobre, «prestar a aquell que'n ha menester e te'n requer», dient d'aquesta darrera que és materia que «ha grans dificultats e moltes, e algunes eccepcions e que de ellas tractara longament en lo llibre de la Suma teologica», cercar primer el regne de Déu, etc., i, explicats en tota sa extensió els vint articles o lleis a que redueix el còdic cristià, posa el següent capítol, del setèn llibre, que volem copiar amb tota sa integritat per a que'l lector tingui més complet coneixement de la manera del nostre fecondíssim escriptor.
«Capitol 77, ensenya que vol dir que lo Salvador menava les dites lleys axi com aquell qui havia potestat e autoritat de menarles.
»Dades les vint lleys precedents per lo nostre Salvador, diu Sant Matheu en lo VIII capitol de son evangeli que aquells qui l'ohien estaven tots maravellats en la sua alta e santa e novella doctrina, car parlava axi com a persona qui havia potestat e senyoria, e no axi com prehicavan los fariseus e'ls doctors de la Sinagoga, la qual paraula exponent Teofilus diu axi: aquesta potestat en la qual lo Salvador prehicava era en V punts. Lo primer car la sua santedat era de fet es mostrava en la sua sagrada vida que era sobiranament irreprensible e sens tacha, e era de gran eficacia e bon eximple que per forsa havia tothom que'l veya a confessar que ja mes no llegiren ni veeren, ne era possible esser persona de tanta santedat ne de tan alta vida. Lo segon punt que fahia la sua santa prehicacio potestativa de sobirana virtut, si era la trascendent sciencia, e saviesa, e lum celestial ab la qual ell prehicava declarant les santes Escriptures, denunciant la profunditat dels grans e alts misteris de la