Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/480

cada individuu, ha de contribuir a la redempció de sí mateix guanyant-se el mèrit de viure amb vida propria i personal. ¿Té la nostra Catalunya germen de vida en sos pensadors de les passades èpoques?
 Els progenitors i educadors de la nostra raça ¿deixaren el sediment bastant, una capa laborable suficient, per a produir un esplet digne en l'heretat universal del gran Pare de families? Nosaltres creiem que sí; mes els tresors dels pares han d'ésser degudament administrats i multiplicats pels fills. L'Universitat de Catalunya ha d'ésser el complement de la resurrecció regional; la generació qui ha omplert el món de ruines amb el pretext de conquistar la llibertat del pensament, ha vist convertir les Universitats regionals en altres tantes sucursals del Ministeri de Foment; i molt exactament, i sens exagerar, podem dir, com l'antic profeta, que havem de comprar el nostre propri pa, produit pels nostres camps i en l'heretat dels nostres pares. Rès s'aprèn de Catalunya en l'Universitat oficial fòra de lo que alguns catedràtics de bona voluntat puguin voluntariament, eixint-se de la vía oficial, explicar a sos deixebles. Les arts, la literatura, la ciencia són conreuades com plantes exòtiques, i les que la terra produí de son albir són oblidades. L'actual il·lustració universitaria no és il·lustració nostrada. Es clar que la ciencia té un caràcter universal i trascendent, però fins la que ve a ésser com la més alta representació de la ciencia, la filosofía, manifesta divers temperament, segons les regions ont és estudiada, com la mateixa planta es modifica segons la terra on se cría. Per això nosaltres creiem que la riquesa de la civilització internacional se multiplicaría amb el regionalisme degudament practicat, que'l pensament humà es desplegaría més esplèndidament amb l'espontaneitat de vida dels diferents pobles. La veritat és catòlica, és a dir, universal; però mentres la viadora humanitat l'ateny solament per medi de sombres i figures, la veritat ha d'adequar-se a l'home, i ses manifestacions han d'encaixar amb els diferents esperits. Per això l'Iglesia catòlica, mestra de veritats eternes i universals, invariables en tots els sigles i en totes les encontrades de la terra, expressió fidel d'Aquell qui és sempre el mateix i mai es muda, admet i practica, com havem demostrat, la forma regional, i si bé és sa