Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/290

Vicens Ferrer, com era anomenada, composta de savis i virtuosos frares i d'homes seglars de diferents oficis, de senyores il·lustres i dones qui abans visqueren entregades als vicis, donava al món l'espectacle d'aquell socialisme voluntari dels primers díes de l'Iglesia, de que'ns parla el llibre Acta Apostolorum, per voluntari desprendiment de les riqueses i total consagració a Déu. I aquest gran avassallador d'esperits era l'home més mansuet de la terra.
La ciencia, la gracia i la naturalesa en ell maravellosament identificades; la paraula viva i clara i la conducta santíssima; l'amabilitat inalterable i universal de Sant Vicens Ferrer li donaren aquella portentosa força qui arrastrava tota la societat. Sa vida era la d'un apòstol: dormía cinc hores, dejunava tot l'any, i dos díes a la setmana a pa i aigua; pobríssim en el vestir, portava sempre sobre seu una Biblia, la qual se posava, per jaure a la nit, com a coixí; fins que, de resultes d'una caiguda, li quedà malmesa una cama en sos llargs pelegrinatges, anà sempre a peu, i aleshores prengué un ase per a cavalgar; cada día de bon matí celebrava la missa cantada pels de la companyía, posant-se per lo regular dalt d'un cadafalc, desde ont, acabada la missa, sermonava al nombrosíssim poble; predicava sovint molts cops al día i després escoltava als qui volien parlar-li; curava als malalts, i els sacerdots de la companyía confessaven als qui volíen reconcilia r-se amb Déu. Establí les deixuplines públiques, que arribaren a cridar l'atenció del Concili de Constança per temor a l'antiga secta dels flagel·lants, mes prompte quedà desvanescut tot dubte. En aquests exercicis de pública penitencia els deixuplinants alçaven les veus cridant sempre en llengua catalana: Senyor Deu Jesuchrist, misericordia. En la propria llengua compongué el Sant uns càntics espirituals, de missió, com ara diríem, en honor de la Passió de Crist, dels quals inserten fragments els antics historiadors. Sabut és que sempre i per totes les nacions predicà en llengua catalana, havent quedat memoria de frases típiques, pronunciades en l'extranger, com per exemple, quan en Lyó de França, referint-se a l'assassinat del Duc d'Orleans, amb esperit profètic digué en un sermó: Bona gent, ell se fa un pastís en lo pus noble hostal de cristians, lo qual quant serà descobert pudirà molt fort.