Jesucrist, acompanyat de Sant Domingo i Sant Francesc, en la que'l Redemptor el nombrà legat a latere i li ordenà que sortís a evangelitzar l'Europa. Algún historiador ha posat en dubte aquest fet maravellós de la vida de Sant Vicens, mes, sens entrar en discussió sobre'l valor sobrenatural del mateix, direm que la seva certitut és indubtable. No sols els historiadors més respectables i antics, com Diago, el refereixen, sinó que'l mateix Sant, en la carta que escrigué a Benet XIII desde Alcañiz, ho conta, si bé per humilitat, en tercera persona, però que totes les circumstancies que explica recauen en ell. Sempre fou Sant Vicens home apostòlic, gran evangelitzador, religiós de santedat de vida, mes, desde aquesta hora, apareix informat d'un esperit atlètic, com si l'hagués tocat un sér sobrenatural. Sía natural, sía sobrenatural el somni i visió de Sant Vicens, lo cert és que tingué una influencia extraordinaria en sa vida, que per llargs anys li durà aquella misteriosa impressió, i que'l nombrament de legat a latere de Jesucrist, rebut amb la forma sublim que ell descriu en la carta d'Alcañiz, li comunicà forces per a recórrer, amb passos de gegant, el camí de la vida apostòlica. Ell se deia, i els pobles el creien, legat a latere de Jesucrist; en el dietari de Valencia a l'any 1410, fol. 54, se llegeix: Entrà en Valencia lo Reverent Mestre Vicent Ferrer, to qual se día: Legat a latere Christi [1]; lo cert és que aquesta legació donà fruits verament divins, i atenent a la sentencia evangèlica, racionalment evident, de que pels fruits se coneix l'arbre, bé podem afirmar ésser tot maravellós í diví en la missió social de Sant Vicens Ferrer.
Comença la seva missió de legat a latere el día de Santa Cecilia, i se'n ve prompte a Catalunya com si volgués consagrar la primicia de son espiritual renovellament a aquesta terra, que tant estimava i aon vingué a cercar els principals auxiliars de la seva empresa. Perquè és d'advertir, que Sant Vicens no fou un pur predicador, un home apostòlic qui espargeix pel món la celestial doctrina agermanant entre sí als homes; fou més que hu, fou una llegió formidable, una escola ambulant de perfecció evangèlica, i la companyia de Mestre
- ↑ V. Vidal y Micó, pàg. 477.
