Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/288

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


rat, segons lo vostre nom, per allò del Apocalipsis ahont lo vident de tot lo curs de la iglesia, Joan, diu: He vist un cavall blanch, y lo qui'l montava, portava un arch y li fou donada una corona, y sortí vencent (Vincents). Has aparegut per vencer, oh gloriós Vicens… ¿Quàn un concili ecumènic, o al menys el membre més il·lustre d'ell, i que'n fou l'ànima, ha dirigit tals expressions a un home encara vivent? [1]

 La Butlla de canonització li aplica la mateixa figura apocalíptica; i el Sant, segons un dels sermons manuscrits que estàn a Valencia, digué de sí les següents paraules: Per Noe no's trobe que's convertissen sino set persones, e tots eren de sa casa; mas per aquest Noe ara mes de setanta milia… E que aquest degues venir, escoltats Sant Joan que diu: vidi alteram Angelum, etc.[2]. Testimonis tant fidedignes convencen de l'activitat apostòlica de Sant Vicens, i, sense aquests, l'unànim veu dels contemporanis li regoneix el caràcter d'Angel qui vola pel cel de l'Europa, essent com la trompeta del judici etern, lo qual és incompatible amb l'idea de conceller àulic i amic domèstic de Pontífex i Prínceps, que tal volta, per certs passos de sa vida algú podría falsament formar-se d'ell. En efecte: encara que sempre lo que prevaleix en Sant Vicens és el caràcter propagandista, evangelitzador i agitador de pobles, per un curt espai de sa vida fou conceller i confessor de Papes i de Prínceps, i sempre fins que la situació canònica de l'Iglesia s'hagué aclarit, se mantingué fidel a Benet XIII, plorant, no obstant, la toçunería d'aquest al seguir un camí oposat al de l'unió de la Cristiandat. Després ds sa elecció, l'antipapa nombrà confessor seu el P. Jeroni d'Ochoa, mes, elevat aquest a la dignitat de bisbe d'Elna, el famós Benet XIII elegí, per a director de sa conciencia, a Sant Vicens, a qui feu també Mestre del Sacre Palau. Dos anys perseverà en dits càrrecs, puix en 1398 se'l troba ja en el convent de Predicadors d'Avinyó aon se retirà tant apesarat per la divisió cada día major de l'Iglesia, que caigué en una gravíssima malaltia, durant la qual tingué la famosa visió de

  1. Aquest testimoni és d'un extranger contemporani, plau-nos afegir el d'altre extranger de nostres dies, l'il·lustre historiaire Hergenröther, qui el qualifica d'admirable.
  2. Serm. fer. 3. Dom. 25 post Pent. t. 4, apud Vidal y Micó.