Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/287

cens, en el procés de canonització d'aquest, i l'autoritat que se'ls dóna en la República cristiana. El volum que'l Sant oferí publicar i dedicar a l'infant Martí no existeix; mes en el temps de l'abans citat P. Vidal, hi havía, en el Col·legi del Patriarca, un volum escrit de mà del Sant, que pensem sería el mateix llibre de que parla Diago que ell havía vist oferir al Patriarca D. Joan de Ribera per un clergue natural de Morella, en casa del qual se conservava per haver el Sant estat allotjat en ella mentres les conferencies entre l'antipapa Benet XIII i el rei Ferràn, havent-se'l deixat allí per descuit. Sembla que tenía molt d'interès, no sols per les apuntacions dels sermons que contenía, sinó perquè'l Sant hi anotava els fets notables que li passaven de manera que declara Diago que ell se'n servía per a alguns punts de l'historia que escrigué, en lo que's refereix a la vida del Sant.
Mes si bé és indubtable que són la predicació de Sant Vicens Ferrer els sermons estampats que avui llegim, encara que desgraciadament no en la llengua en que foren predicats, per a penetrar l'esperit, per a conèixer moralment a l'il·lustre frare predicador, devem contemplar-lo en sa vida pràctica i considerar el quadro complet de sa missió social. Per temperament, per vocació divina, per la preparació de son esperit i per providencial predestinació, fou el Sant l'apòstol de l'Europa, vegé amb profètica intuició la vinguda de l'esperit anticristià, el descrigué, com veurà després el lector, amb paraules tant determinades que no cal dubtar de la comunicació de son esperit amb l'Esperit etern; i la preocupació perenne de la vinguda de l'Anti-Crist i sa perpetua predicació avisant al poble fidel la proximitat d'un terrible daltabaix en la cristiandat, convencen a l'home d'esperit despreocupat i recte, de que no foren vanes fantasíes el que la gent del seu temps el tingués per un d'aquells misteriosos missatgers de la misericordia i de la justicia divina, que'l sagrat llibre de l'Apocalipsis ens explica que Déu enviarà a l'Iglesia en les grans crisis que aquesta ha de passar abans d'arribar el día de l'eternitat. El concili de Constança, per boca de son membre més il·lustre, el cèlebre Canciller Joan Gerson, li regonegué tal caràcter sobrenatural, a l'escriure al Sant, en sa cèlebre carta, aquestes paraules: …Me semblau rectament figu-