geix al mestre Vicens Ferrer, el just medi i la moderació en totes les coses, fins en l'exercici de la penitencia, baixant a particularitats que donen a la paraula del mestre un aire paternal: així per exemple diu, donant regles per la sobrietat en el beure, que'l día que's menja escudella amb gens o poc beure n'hi ha prou. L'esperit de desprendiment el porta a desemmascarar una inclinació que's pot presentar amb apariencies de bé, essent en el fons l'apetit de l'ambició disfreçat, quan diu que havem d'evitar l'amor desordenada de les coses temporals, no sols en profit de nosaltres mateixos, sinó que també dels nostres amics, familia o ordre religiosa a que's pertany. Vol que en els sermons se gasti un estil senzill, pla i casolà; i amb la subtilitat filosòfica que'l distingeix, aconsella que's baixi de lo general a lo particular, ja que sols lo particular fa impressió a l'home, sentint aleshores l'oient, en la paraula del predicador, el retrat de son propri esperit. Afegeix que'l predicador no dèu mostrar-se indignat, sinó que's vegi que les raons li ixen d'un cor ple de caritat i amor paternal, presentant-se sol·lícit de la salvació dels pecadors, com una mare amorosa al voler salvar a un fill qui ha caigut en un abim. Es un tractat de poques planes, mes ple de doctrina, eminentment pràctic, que va rectament al gra, essent el moral retrat del nostre il·lustre frare predicador. Les persones religioses difícilment trobaràn un més perfet reglament de vida. Sembla que fou escrit en llatí.
Per lo que toca als sermons, l'historiador Vidal y Micó escriu que n'hi ha sis volums manuscrits en llengua catalana en la Seu de Valencia, que D. Mariàn Aguiló ens assegura que ell els ha Vist encara [1]; un volum ricament enquadernat en el Convent de Caputxins de Saragossa que'l citat Vidal diu que ell l'ha vist i fins n'ha copiat algún fragment; mes aquest diligent escriptor pensa, amb gran fonament, que no són escrits per mà del Sant, sinó per sos deixebles, si bé amb molta exactitut, com ho confirmen un testimoni de gran autoritat, contemporani de Sant Vi-
- ↑ El canonge arxiver de la Metropolitana de Valencia, D. Roc Chabàs, benemèrit de les lletres patries, ha publicat fa poc l'interessant opúscol Estudios sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer que se conservan manuscritos en la Biblioteca metropolitana de Valencia. — Madrid, Tipografía de la Revista de Archivos, etc. — 1903.
