Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


altra volta, és una sobrenatural perfecció de la naturalesa, i per això cerca les entitats naturals més que les polítiques, és a dir, més la regió que l'Estat, perquè és divinament naturalista. La constitució, donada a son eternal imperi per Nostre Senyor Jesucrist, s'adapta admirablement a aquest principi. En primer lloc sa Llei és la Llei natural amb poquíssím més, com ensenya Sant Tomàs, i l'externa organització de l'Iglesia és una immensa federació d'iglesies, formant una sola iglesia; llur autoritat és exercida per una multitut innumerable de prínceps, existint, no obstant, el Vicari del diví Fundador, verdader Príncep de tot l'univers, essent son domini imatge d'Aquell qui abarca totes les forces de la Creació, Cada bisbe és soberà en certa manera en son bisbat, posseeix els atributs i drets de la soberanía, ensenya, llegisla, judica, castiga, premia i governa. Es cert que ell és súbdit d'un altre, de qui reb territori i súbdits; mes els dits drets els té en virtut de sa propria autoritat, no per concessió de l'Iglesia, sinó per lo que'n podríem dir la carta de fundació de la mateixa Iglesia, otorgada per l'autoritat de Jesucrist.
 D'aquí resulta una cosa admirable que mai s'és vist en la vida civil de les nacions: el ciutadà de l'Iglesia Universal, qui té un verdader caràcter cosmopolita, qui és conciutadà i correligionari d'homes de totes les races i de totes les llengües, qui pot viure la vida religiosa que professa en totes i qualsevol de les parts del món, en totes i qualsevol de les nacions de la terra; no obstant, no necessita sortir per res del reco aont és nat per satisfer totes les necessitats de son esperit. La vida religiosa, el cristià, en qualsevol estat que professi, pot seguir-la en tots sos graus i perfeccions sens sortir del bisbat a que pertany. Allí es completa aquesta vida íntima de la conciencia humana, allí pot satisfer les més elevades i nobles aspiracions de son esperit envers el Criador i Redemptor: l'Iglesia benignament s'atempera a les condicions particulars, regionalistes de cada afrau. La gracia divina és una, com Déu de qui procedeix i deriva, mes com els homes són diversos, se revesteix en les solemnitats externes que l'acompanyen, al distribuir-se per ministeri de l'Iglesia, de cerimonies i ritualitats en consonancia als paíssos diversos. Per tot arreu els sagraments són els