Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mateixos, en qualsevol racional criatura produeixen els mateixos resultats; i no obstant, en les solemnitats que'ls acompanyen hi trobem una hermosa varietat que aconsola al cor, al veure la maternal condescendencia de l'Iglesia en tot lo que a sos fills pot complaure. Un és per tot arreu el matrimoni dels catòlics, mes les cerimonies que acompanyen sa celebració, les circumstancies que'l solemnisen són tant diverses com no's pot explicar. I lo que diem del matrimoni podría gairebé dir-se dels altres sagraments. Fins en l'acte més sublim de la religió, fins en la celebració de l'augustissim sacrifici del Cos i de la Sang de Cristo, admet la Santa Iglesia Romana notables varietats entre'ls ritus, lo qual, sens destruir ni minvar l'unitat de l'Iglesia, satisfà a l'esperit humà, desitjós de retenir tot lo que s'avé a son gust, i sab que sos progenitors practicaren.
 Fins podríem dir que cada regió eclesiàstica té son cerimonial i son còdic particular; i quan per circumstancies especials desapareix una d'aquestes hermoses varietats de la vida cristiana, l'Iglesia, encara que no sía més que com a recort, la conserva, no deixa perdre sa memoria, perquè la contemplació dels vinents pugui edificar-se i instruir-se en la faiçó de sentir la pietat que tingueren generacions que ja passaren, civilitzacions i corporacions qui han desaparegut de la terra. Els rituals diocessans són una evident prova de l'esperit regionalista de l'Iglesia, i l'examen d'aqueixos llibres litúrgics, nascuts en cada comarca de l'Iglesia, en la terra particular de cada bisbat, si bé baix l'influencia dels principis catòlics i de la rosada de la divina gràcia que del cel devalla, no emperò sortits de les deliberacions de les savies i venerables congregacions romanes, sinó engendrats perla devoció ardent de l'amata plebs de cada regió, l'examen o estudi d'ells, dic, constituiría un Folk-Lore eclesiàstic de gran edificació i il·lustració.
 Mes ja no sols trobem l'esperit regionalista en aquestes ingenues i humils manifestacions de la pietat del poble, si bé autoritzades per la jerarquía de l'Iglesia; es troba també en la llegislació canònica, en la manera d'ésser governat tot el poble cristià. Admet l'Iglesia el dret consuetudinari que per sa naturalesa és essencialment regionalista, la costum prevaleix molt sovint sobre la llei escrita; i és un principi canònic universal que