Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/373

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


sensual i l'unió i concordança dels dos en l'home, escriu els següents admirables versos, en que defineix la naturalesa de l'Amor humana, influida per la Providencia en el cor dels fills dels homes, com a una incitació a l'unió conjugal:

La carn vol carn, no si pot contradir
son apetit en l'hom pren molta part;
sino es unit ab l'arma tost es fart:
d'ells dos units sent hom un terç exir.  (Ibíd.)
Aquell qui sent d'esperit pur'amor
per Angel pot anar entre les gents;
qui d'arma y cors junts ateny sentiments
com perfet hom sent tota la sabor.

S'enlaira tant aleshores en la contemplació de l'Amor:

que l'amador que'n apetit se farta  (LXXXVII)
lo meu parlar no pens be que comprenga.

Per a que sía fort el sentiment homenívol és necessaria la cooperació de les dues parts del compost humà:

Tot amador delit no pot atenyer
fins que lo cors e l'arma se acorden,  (Ibíd.)
car si'ls volers entre aquests se morden
aquest'amor no'os pot a molt empenyer.

Les dues parts del compost, l'ànima i el cos, s'exciten mutuament, cosa necessaria per la persistencia del sentiment:

. . . . . . . . . . . . . . . .
Car moltes veus del cors l'apetit cessa
si que's mester que l'arma quell reforce,
e altra veu es obs que'l cors se'sforce  (Ibíd.)
per mitigar l'arma que's veu opressa.
Tots de per si, han obs que fam los toque
o que'l desig del hu al altre broque [1].

Com la passió té per subjecte l'ànima i el cos units, d'aquí que'ls seus efectes síen comuns a les dues parts:

L'arma y lo cors cascu'n l'altre's delita;
delits, dolors entr'ells les se parteixen,  (Ibíd.)
les passions del hu'n l'altre's pareixen,
experiment als pechs trau de sospita;

  1. Agullonegi.