Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/374

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Amb tot i això com —per nostres ulls lo cor d'amor s'enflama —els apetits lliguen la raó, —los apetits sensuals l'arma lliguen, —per lo qual és necessari reprimir-los, puix:

Tant com lo cors sa passio gran leixa
del esperit es la preso pus ampla  (Ibíd.)
e ses virtuts e potences axampla,
sino que no veu tras paret mes per reixa.

Hermosa expressió de la doctrina escolàstica de que tant com la carn és reprimida és major la subtilitat de l'esperit; l'independencia dels sentits augmenta l'acuitat de l'enteniment, veritat que serveix de basa a la magia moderna, tant malignant com les antigues, representada pel sonambulisme i hipnotisme. En aquest punt, coneguda la sobreexcel·lencia de l'esperit sobre del cos, el poeta arriba al cim de la montanya de l'Amor, i proclama últim i més alt acte d'aquest la contemplació fruitiva:

Mon delit es vida contemplativa  (Ibíd.)
e romanch trist devallant en l'activa.

Per lo qual, aleshores se forja per objecte de l'amor un sér purament espiritual, independent de membres carnals i posseint excel·lencies intel·lectuals:

Mon esperit contemplant se contenta
e dintre si una persona forja;  (Ibíd.)
d'ella no pens braços, mans, peus ne gorja,
car tot semblant altre semblant presenta:
solament vull d'ella tan clara pensa
que'n res de mi no'l fos cosa secreta;
alta y sabent, e d'amor fos estreta,
lo contrafer prengues en gran offensa.

El poeta filosop coneix massa la naturalesa humana per a creure en una amor humana tant idealista; és cert que ell menysprea l'amor sensual, objecte dels cants trovadorescs:

D'aquest voler los trobadors escriuhen,
e per aquest, dolor mortal los toca,  (Ibíd.)
lo racional part del arma no'ls broca
del sensual los seus apetits viuhen.