Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/375

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Però existeix una trina amor, i tal ha d'ésser la dels homes per a correspondre a sa naturalesa:

De tres cordells Amor deu fer sa corda,  (Ibíd.)
car hu romp tost e l'altre molt no dura,
o trench o fluix d'un, l'altre mort procura,
si'l terç no hi es la corda se descorda.

Els tres cordills de que's compòn la corda de l'Amor els expressa desseguit el poeta al·ludint a les tres substancies de que consta la Creació, és a dir, l'angèlica, la mundana o material, i la intermitja, o sía l'humana; la qual, essent el mikrokosmos, dèu participar de totes, i com el sentiment homenívol és lo més típic i exclusiu de la raça humana, en ell resplandeix admirablement el caràcter de les tres substancies que integren el kosmos:

Lo qui Amor per tres parts ha sentit
toca de tot, d'Angel, e d'hom, e brut,  (LXXXVIII)
segons de qual tal nom ha merescut,
e si de tots de tants es revestit.

L'Ausias, emperò, tot declarant-se doctor i profeta de l'Amor, entreveu un més perfecte horitzó ont aquella passió encesa per fets divins, té una influencia purificant:

Los homens llechs qui per amar s'encenen
en fets divins ab infusa sciença,
divinal es llur gran inteligença  (LXXXVII)
e sos costums a creure tots amenen;
donchs si d'amor algun parlar me'scapa
que la raho no'l lloe nl aprove,
no si'algu que los meus dits reprove
dels grans secrets qu'amor cobr'ab sa capa,
De tots aquells puch ser Apocalypsi
yo defallint, amor fara eclipsi.

En els Estramps se compleix el quadre de l'Amor. El poeta arriba al suprem enlairament i purificació de la Passió; com l'Alighieri ateny la contemplació espiritual, darrera i definitiva etapa de l'Amor ben endreçada, per lo qual exclama:

O tu, Amor, de qui mort no triumpha,  (III)
segons lo Dant historial recompta,