Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/172

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ombertus de capite pontis legum professor, quondum judex curiae domini Regis Aragonum, et furt primus Doctor qui incepit studium Illerden. cujus anima in pace requiescat. La federació d'aquesta Universitat amb l'ordre dominicana anà sempre creixent (exceptuat un curt temps que se n'apoderaren els lulians) fins al punt que en 1504 en virtut d'instrument públic que havem llegit, aquella incorporà a sí el Convent; i fou pràctica que'l rector, després de presa possessió de l'Universitat, ne prenía de la càtedra del Convent; i els estudis podíen fer-se de la mateixa manera en l'un o en l'altre dels dos establiments. No tenim dubte de l'identificació, ja preparada per la formació dels respectius esperits, entre'l criteri dominicà i el criteri català. Clar i català és la divisa del pensament i de la paraula de la nostra gent. El sistema intel·lectual, que personifica Sant Tomàs d'Aquino, és enemic de nuvolositats i utopíes, tant filosòfiques com místiques, eminentment racional i profondament pràctic, fugint el personalisme i l'exclusivisme, i consistint sa essencia en una condensació de tots els elements racionals aprofitables, als quals marca amb sa propria fesomía, posseeix ona gran consistencia i condicions de vida perdurable provinents de sa fidelitat a la tradició i de sa potencia d'assimilació. Ama el just medi en que consisteix la virtut, i no s'enamora d'exageracions. Iguals caràcters posseeix el nostre sistema nacional i així ho declaren en primer lloc sa llegislació, els monuments arquitectònics que adornen al país, la tendencia filosòfica preponderant, i fins la mateixa composició social.

 La fidelitat a la tradició i la potencia d'assimilació són evidentes en la nostra gent, i a aquestes qualitats dèu Catalunya l'ésser la més avençada de les regions espanyoles, la qui més s'acosta a les nacions d'Europa qui van al davant en el bon camí. Son amor a la tradició consta per molts indicis qui subsisteixen en els temps presents tant desconsiderats, generalment parlant, envers els passats: la conservació del dret i l'ús de la llengua, contraries ambdúes coses a la moda dominant, són volguts fins per homes qui pertanyen a partits o a escoles qui volen renovar el món. Aquesta amor a la tradició, que és l'amor ben entesa a sí mateix, és constant a Catalunya, i això