Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/173

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l'ha salvada de certes bogeries de la moda: quan ja ningú es recordava de l'art gòtic ni era per rès apreciat, els artistes barcelonins en el sigle XVII construeixen l'exquisit tabernacle de l'altar major de la Seu, i un sigle més tard, quan ja fins s'havíen ventat les cendres de l'estil ojival, treballaren els hermosos salomons que il·luminen dit tabernacle. De la potencia assimilativa no cal dar-ne proves, puix en la literatura, en l'art, en l'industria, en tots els rams de l'activitat humana, es complau la nostra regió en posseir tot lo útil i notable de les nacions extrangeres. Una vella pubilla de la nostra terra, ja difunta, a qui coneguérem i estimàrem molt, formulava la regla de govern per a fer casa dient: comprar sempre i mai vendre. Així es feu la casa de la patria catalana, així es construí la meravellosa fàbrica de la civilització romana, així han procedit tots els grans pobles.

 Tant nobles faccions veiem en els grans pensadors de la nostra raça; bé és cert, emperò, que alguns d'ells trobem qui formen sistema, i que si bé sostenen el gran principi de l'estudi directe de la materia, el procediment de l'observació, l'art de contemplació, no obstant caigueren en la superstició i fanatisme, en els somnis de l'astrología, en utopíes socials. Arnau de Vilanova és el prínceps de la colla. Gran metge, però dolent teòleg, visionari amb una pietat no solament calda mas bullent, usant sos termes, però extraviada; creient-se amb una missió divina, i titulant-se davant del Papa anafil de Jesucrist, volent desterrar l'estudi de la filosofía i sobreposar a aquesta, i fins a la regla de la fe, revelacions i somnis quimèrics; és el protector i advocat dels fanàtics fratricelli, qui s'estengueren molt per Catalunya, essent Arnau i ells una aberració de l'excels esperit místic de nostre Pare Sant Francesc, que més tard fou condemnada per una extravagant de Joan XXII, titllant a dits fratricelli com a sostenedors d'errors super materia de proprio et communi.
 El Beat Ramón Lull representa en aquesta tendencia el més noble paper, volent donar forma filosòfica i racional a la visió llunyana de la potencia material. Peratallada o Rupescisa és una especie d'il·luminat qui es consagra a l'alquimia, i que fins en la presó té visions divines, a son dir, qui l'informen del misteri de la materia. El mestre Ximenis, no obstant son gran