saber i sa admirable erudició, viu entregat a l'astrología, i el fins avui popular Fra Anselm Turmeda, que per sigles fou com el quint evangelista de la catalana gent, per medi del Llibre d'amonestaments, vanitós de mena, ho està principalment de sa ciència astrològica. L'esperit d'aquest apòstata, qui ho és més de la moral que no pas de la fe, és de curiós estudi pel psicòleg observador. En la Disputa de l'Ase, d'una manera cínica, mou escàndol contra'ls frares, principalment de son institut, i en les cobles de la divisió del regne de Mallorca els pondera per sa saviesa i virtut. Deshonest, rebel·le a sos vots, desacreditador de les pràctiques piadoses, vanitós de son saber, fent-se alabar per totes les besties i bestioles en la gran junta d'elles, en que ell se suposa present en el primer de dits opúscols, és un diable predicador qui predicà bé en el poemet moral que tot Catalunya coneix, i que informava fins a nosaltres l'intel·ligencia del nostre poble amb una fe sòlida, amb una despreocupació algún cop maliciosa, mes generalment sana, i amb un sentit pràctic que s'avenía amb el temperament que aquí dominava. Emperò ses profecíes ompliren el cap del malestruc Comte d'Urgell qui en elles creia, i l'astrologia, a nostre parer, malmeté el propri esperit del celebèrrim frare, qui tenía més les qualitats de l'artista, que no pas les del pensador. Contra aquesta peste d'arts supersticioses i malvades, que si bé encloíen algún element sà, com veiem en els nostres lulians, pervertíen els sigles mitjos, s'alçà sempre constant l'ordre de Sant Domingo, sostenidora de la regla de la fe i de la raó, igualment enemiga de les falornies del fanatisme i superstició, que de l'incredulitat, i reeixí magníficament a Catalunya de sa empresa. Amb valentía s'oposaren a la fanàtica predicació d'Arnau de Vilanova, qui seduía a reis, prínceps i bisbes, i fins era protegit pels mateixos Pontífex, enamorats de sa prodigiosa habilitat mèdica; i discernint saviament l'or de l'escoria, l'inquisidor Fra Nicolau Aymerich (tant maltractat i discutit, perquè com clàssicament deia d'ell son apologista, l'il·lustre jurisconsult Penya: feriunt summos fulmina montes) a l'enumerar en son Directorium Inquisitorum les obres teològiques de l'Arnau, condemnades, sempre amb un cert respecte li diu magnus medicus, i es limita a censurar d'erronies, tant sola-
