Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/453

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gúns d'ells d'Antoni Agustín, a D. Gregori Mayans, El referit Gallissà, qui amb una plèiada il·lustre de jesuites del nostre país sofrí el crudel cop de Carles III amb fortalesa verament catalana, dignificant la nadiua terra, en la culta Italia, on foren exilats, amb els esplendors de sa erudició i exquisit gust clàssic, demostrant-se escriptors de primera força publicant llibres, ja en llatí, ja en italià, que'ls introduiren en l'Olimp de les sumitats literaries d'aquell temps; el Gallissà, dic, demostra una pietat patria envers Catalunya, puix, recorregudes ja les grans biblioteques estrangeres (fou, com és sabut, bibliotecari de la de Ferrara) i engrandit l'horitzó literari de son cultíssim esperit, ofereix a la mare patria l'interessantíssim llibre De Vita et scriptis Josephi Finestres et a Montalvo (Cervariae 1802), que, com ja observà el canceller Dou, és una mena d'historia de l'Universitat de Cervera; i nosaltres afegirem, i com un quadro de la vida literaria a Catalunya. El P. Gallissà, doncs, en aquest llibre, parlant de l'erecció de l'Universitat de Cervera, usa una frase que gràficament expressa l'estat dels estudis, en aquella hora, a Catalunya. «La Provincia, diu, estava plena aleshores non tam doctrinis quam gymnasiis.» En efecte, després de l'Universitat de Lleida vingué la d'Osca, i seguiren les de Valencia, la de Mallorca, la de Barcelona, de Girona, de Tarragona, de Vich i altres de més menudes, lo qual sens dubte contribuí, junt amb les guerres i pestes, al decaiment literari del nostre país a l'època de l'erecció de l'escola cerverina, fent a aquesta simpàtica, a pesar de son origen, als esperits amants de l'il·lustració.
 Perquè la multiplicació de les antigues escoles catalanes, l'abundor fins quasi ridícula de les nostres universitats, són un signe de l'amor que a l'il·lustració té el nostre país i de l'esperit ample i popular de la nostra gent. La mateixa Universitat de Lleida, si bé d'origen pontifici i real, fou de des son principi entregada a l'autoritat municipal i eclesiàstica, i com a signe de progrés de l'esperit públic en la nostra terra, convé senyalar el privilegi que posseíen els Pahers de Lleida de que'ls condemnats a la pena capital fossin ofegats en la seva presencia, per a després entregar els cadavres a l'Universitat per als exercicis anatòmics; quan trobem fins a les darreríes del sigle XVI les més