gionalisme, en son escrit pòstum República Francesa, on contempla la reaparició amb vida propria de les diferents regions de l'antiga França, i encara que sens missió poètica i ocupat en qüestions de caràcter molt general, escriu amb rima en la patria llengua, allà en l'alba de la nostra moderna poesía.
La manera del Balmes és, doncs, molt catalana, i sa simpàtica figura es distingeix entre les dels altres grans pensadors del sigle, entre de Maistre, Bonalt, Donoso Cortès, Ràulica, O'Connell, no per la brillantor, l'agudesa o la grandiosa arquitectura del pensament, en quals qualitats el guanyen; mes, com també de Sant Ramón de Penyafort observà un antic escriptor francès, son distintiu és el just medi, posseint ademés una perspicacia, un do d'observació, una seguretat de judici, que li feren endevinar el gust científic de la gent moderna, la forma positiva de la ciencia contemporania. En ella manifestava grans esperances el filosop de Vich, al revelar-se al món il·lustrat, revestit de nou armament i seguint una nova tàctica, en l'opúscol Observaciones sociales, políticas y económicas sobre los bienes del clero, quan escriu que vol seguir el gust del sigle que consisteix en l'estudi i observació dels fets, afegint textualment: «En arribant a estendre's per la ciencia l'afició a l'examen dels fets, tard o d'hora la veritat surt vencedora: lo que ella tem són els sistemes i els somnis; però que s'il·luminen, que s'examinen, que s'analitzen els fets, això no ho tem.»
La sana direcció que ha pres l'escola econòmica dita de l'observació social capitanejada per Le Play; el resultat aterrador per la revolució i triomfant per l'ordre cristià de les investigacions i observacions del positivista Taine; els èxits obtinguts pel piíssim i savi cardenal Manning i altres eminents catòlics qui han seguit la nova vía, i fins ens atrevim a dir la respectable sanció del Sant Pare Lleó XIII, avui feliçment regnant, qui en ses ensenyances canòniques i ecumèniques se val d'aquesta forma tant humana i efectiva d'expandir els principis cristians, fan honor a la penetrant intel·ligencia del Balmes, qui ja en l'any 1840, jove encara, desconegut, sens haver-se mogut de Catalunya, sens autoritat, la pren per divisa de sa missió i a ella ajusta tot son procedir futur. Bé és cert, emperò, que'l Balmes en aquella obscura ciutat de Vich s'havía sadollat de
Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/477
Aquesta pàgina ha estat revisada.
