l'admirable doctrina tomística en que l'experiencia i la raó van sempre agermanades, doctrina, és cert, aleshores decadent i el valor de la qual no coneixíen molts dels mateixos qui la ensenyaven, com observa el nostre doctor [1]; però que, perseverant sempre en el nostre país, ha sigut el sosteniment i l'ànima del pensament nacional clar, serè, enèrgic, pràctic, assimilador i conciliador, que's personifica en nostres díes en l'immortal autor d'El Protestantismo comparado con el Catolicismo, enemic de la fullaraca literaria, qui escrigué en el Pensamiento de la Nación, dient que la constitució espanyola deuría poder-se incloure en les dues cares d'una moneda, afegint les següents típiques paraules: «Aunque sea con pérdida de noventa por ciento sobre el valor nominal, no queremos más papel, queremos metálico sonante» [2]. Sentencia a que convé que s'atenguin els joves catalanistes, si volen servar i restaurar el vell i robust esperit de la terra, i no construir una Catalunya de paper.
