Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/44

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mateixes llengües, i qual expressió adequada ha sigut sagellada pel decurs de moltes centuries, en tot lo restant, dic, la llengua regional és l'amada de l'Iglesia. El concert de totes les llengües humanes alabant a l'unison el sant nom de Déu, és agradabilíssim al cor del catòlic, és a dir, a l'home qui professa la fe universal de l'humanitat; en nostres díes havem vist els monjos de l'isla de Lerins fer present d'un hermós llibre a Lleó XIII en son Jubileu Sacerdotal, en que hi havía el càntic del Magnificat en cent-cinquanta llengües; aqueixa gran multiplicació de llengües en l'alabança divina no produeix confusió, hi ha l'ordre de la caritat, ordinavit in me charitatem, i del chor admirable de totes les llengües alabant el sant nom de Déu, ¿devem per ventura traure'n la llengua catalana?