Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


llengües són criades per alabar a Déu. Ja no sols ama i estudía l'Iglesia la llengua dels pobles que vol cristianitzar, fins fomenta i crea escoles per l'estudi de les llengües que ja han arribat a sa perfecció, com les que parlem; i encara també per les llengües clàssiques: exemple d'això tenim en ei gran Pontifix Lleó XIII. Les llengües llatina i grega i ses respectives literatures són, se pot dir, un patrimoni de l'Iglesia catòlica; i això no sols en les èpoques en que la corrent literaria ha tingut eixa direcció, sinó quasi bé sempre, i fins en els temps en que'ls laics estaven molt allunyats de tal estudi.
 En això de les llengües, com en tot lo demés, l'Iglesia ha demostrat el diví instint que posseeix d'interpretar degudament la naturalesa humana. Ja desde'l principi les grans, les verdaderes unitats socials són per l'Iglesia les que forma l'unitat de llenguatge; no diu que l'Evangeli sía predicat en totes les provincies de l'Imperi, sinó en totes les llengües, omnni lingua; i fins veiem a l'Iglesia fer verdaders sacrificis i concessions a fí de conservar eixes grans unitats formades per l'idioma. Els ritus grec, aràbic, cofte, etc., tenen sa principal raó d'ésser en la llengua, i quan l'Iglesia anomena a sos diversos membres, els qualifica per la llengua que usen: Iglesia llatina, grega, eslava, etc.
 Com en l'ordre profà l'existencia de diverses llengües produeix una hermosa varietat de literatures dins de la gran literatura humana, així en l'ordre sagrat i eclesiàstic, de la diversitat de llengües en els ritus, ha nascut una riquesa incomparable de diferentes liturgies, les quals si bé en son fons i substancia són idèntiques, no obstant, presenten matiços de pietat encantadors, corresponents a les varietats que hi ha en l'enteniment de l'home en ses diverses branques, encara que sía substancialment idèntic en tot el llinatge.
 Dins d'aquests grans membres de l'Iglesia Universal que abarca tot el món, trobem membres secundaris, regions, que també l'Iglesia respecta i ama. Es clar que no ha de servir quiscuna llengua pels ministeris primaris i oficials de l'Iglesia i per lo que atany a lo que'n podríem dir la vida internacional eclesiàstica; mes per tot lo que sía la vida espiritual dels individuus de la regió, en quant no toqui allò que és més antic que les