Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/331

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


esta en poch nombre e axo que menys esta en major cantitat e nombre»… El lector fàcilment recordarà, en aquest punt, el passatge en que Fra Lluís de León, en l'exposició del llibre de Job, pondera l'excel·lencia, per la raretat, de la bondat moral. Estudia còm el pecat corromp la naturalesa; còm la virtut és natural a l'home, i posa un capítol de «com alguns vicis nafren la raho natural del home». Diu així parlant de l'ergullós; «veuràs que els seus gests son altius… y parlant ab tu te voldra donar a entendre que ell es o generos o rich o noble en ses maneres» … «si en ell regna luxuria tantost veuras que los huyls tendra tots atesos a guardar desordenadament axis com a boch salvatje, tantost te parlara de fembres o de viltats, o al menys ho ohira volents e se riura tantost com ne haja parlat… e s'acostara volents a aquells que parlen d'ell». Hi ha interessants capítols per a provar «com lo pecat ret flach lo nostre franch arbitre». «Com pecat porta encadenament de pecats, e com pecat nos procura remordiment de conciencia.» «Pensa quin torment es remordiment de conciencia, e vejes quina batalla… dins nos entre l'enteniment y la voluntat, car l'enteniment ensenya lo manament de Deu, e la veritat e la voluntat ho menysprea, l'enteniment ensenya perque l'home deu fer ço que Deu mana, e la voluntat ho rebutja, l'enteniment proposa lo gran perill que se pot seguir, e la voluntat ho postposa, l'enteniment puny l'home perque lexa perdre lo gran guardo que Deu nos ha promes e perque menysprea Deu tot poderos e tot piados, e de que tan de be ha rebut… e la voluntat ho refuj axis com a coses enujoses, e si lo enteniment es fort en proposar les dites coses clarament, e la voluntat es fort en rebutjarlas maliciosament, empero be coneix que l'enteniment diu veritat… s'engenra dins la conciencia tanta de pena e de torment… que lavors l'hom suspira car la virtut e la veritat que veu… fa voluntat inclinar a otorgar que fa mal e que es digne de gran pena»… Al fer mestre Francesc Eximenis la gènesi del pecat, explica tres termes d'ell en el capítol «que es rayl, nodriment e cap de pecat» … «Posen los sants que lo pecat ha un comensament, e dues rayls e tres nodriments o foments e set caps»… La superbia és l'initium peccati, segons la Sagrada Escriptura, les dues arrels són, segons Sant Agustí, amor i temor desordenats, els tres nodriments, les tres concu-