Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/330

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mon»; i baixant a lo particular i seguint sa especial tendencia explica «com per alguns senyals forans hom… pot conexer los homens maliciosos», i fent les salvetats necessaries declara que «aquells que han lo cap molt agut han ab malicia pocha finetat e poca estabilitat e poch seny, qui han boca gran son… grossers… e grans golafres… qui han los dents clars son maliciosos ab poca feeltat». Hi posa un tractat dels defalliments de l'humana naturalesa, o de la «poquea natural» de l'home, provinents de la nafra original, essent, entre altres, curiós, un capítol en que explica «com d'aquesta nafra ix defalliment de cor e quina fortalesa es d'aquells que moren per mantenir error, e d'aquells qui desesperant se donan a mort». Fa notar com aquest aparent heroísme naix de desesperació, i, de consegüent, «lo hom que per capitositat o per malicia amagada o patent o per obstinada consciencia en defendre son error se dona a la mort aquell aytal no es dit fort, ans es dit foyl» … i el qui es dóna la mort és per defalliment de cor, «axis com aquell que vençut, de pena no's vol defendre, ans se lexa morir, es lexa caure d'alt, o en aygua, o en foch»… Hermosa comparació que evidencia el defalliment del suicida per a soportar la contrarietat. «De quantes rayls neix mutabilitat de cor»: «La 1.a Follia… d'aquesta rayl ve a les fembres que sian tost mudades, car com hajen poch seny naturalment han lo cor lleuger e creen tot so que ouhen… La 2.a rayl de mutabilitat es quant lo home es dat a delits carnals… La 3.a rayl es duplicitat y falsia… La 4.a rayl es pecat radicat… La 5.a duhen alguns que es passio de la terra… car diuhen que comunament nengun insular no es ferm ne constant en negun proposit»… mes després regoneix que aquest defecte no's pot atribuir als insulars solament. Caracteritza molt bé l'origen espiritual de la bondat o malicia de les obres en el capítol que tracta «com la obra forana es bona per sola bonea de la voluntat d'aquell que la fa e no per si mateixa». Va seguint els diferents aspectes del problema de l'existencia del mal en la terra, i pregunta per què «los mals son mes que los bons», dient «que nengu se'n deu maravellar car si atens a estels, a planetes, a elements, a influencies, a pedres, a erbes, a arbres, a flors, a fruyts… a colors, a sabors… a estament d'angels e d'homens… a virtuts, a bellees… tot temps veuras que asso que millor es,