Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/430

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


totes les veus de l'humana naturalesa abans de donar sentencia, no frissant per a donar-ne de propria, sempre que veu que dignament ha estat ja pronunciada.

 Per les petites indicacions que precedeixen pots, lector, tenir algún coneixement de l'insigne fill de la nostra raça, el famós Lluís Vives, més cosmopolita que no pas català, nascut en l'època del Renaixement i informat per ell, i doctor il·lustre de dita forma, naturalment enemiga del Regionalisme, i la qual fou Cesarista en la política, en la literatura, en la ciencia; mes, malgrat això, resplandeixen en el filosop valencià les qualitats que comunament adornen l'esperit de la nostra gent: maturitat de judici, moderació en les idees, amor del just medi en la vida pràctica i talent assimilatiu, podent ben bé assegurar el cardenal Gonzàlez [1], a pesar d'haver viscut el Vives enterament separat de l'escolàstica tomística, que la seva filosofía substancialment se conforma amb la de Sant Tomàs, que, com sovint diem en el present llibre, és la basa i substancia del nostre pensament nacional.

  1. Historia de la Filosofía.