Vés al contingut

Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/189

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

cial, l'idea i el fet, l'element absolut i el contingent, lo diví i lo humà, i essent el monarca més regionalista de la península ibèrica és, potser, al menys, en quant a tota l'Edat Mitjana, hu dels qui han tingut una influencia més viva en el moviment general. Esperit d'aquells qui saben nuar lo vell amb lo nou, veure la veritat aon vulla que sía, qui no tenen mai parli pris, qui fan el jo súbdit de la veritat i no aquesta súbdita d'aquell, qui no tenen amors exclusivistes per les coses o perquè són velles o perquè són noves; home qui, a pesar de son alt ofici i extraordinaria influencia, no's cregué mai, com molts, tant ideòlegs com polítics, amb menys cabals que ell s'ho han cregut, destinat a crear un nou ordre de coses; sinó modest obrer en la corrent civilitzadora qui, eixint de les primitives fonts de l'humanitat, és més feconda en quant no té solució de continuitat. Sobre aquest esperit tant admirable hi treballaren, i en sa formació contribuiren, tres nobilíssimes influencies: la romana, la catalana i la dominicana.

Sant Gregori VII, el gran Hildebrant, qui rendí la superbia feudal amb sa energía apostòlica, cuidà amorosament de posar les paus entre'ls dos fills de Ramón Berenguer I «per amor del seu pare, qui, desde que'm conegué, molt sempre m'estimà, i pel bé d'aquella gent cristiana», com diu el Pontífex en la carta al Bisbe de Girona [1]: un altre papa, també il·lustre, Ignocenci III, amb més fortuna cuidà de l'infantesa del nostre en Jaume. Sabuts són els estrets vincles qui uniren als pares del conqueridor amb l'Iglesia romana. En Pere el Catòlic fou coronat rei, a Roma, pel Papa. La reina María, tant estimada per son fill, qui l'anomena santa, va a passar els darrers anys de la seva trista vida prop del sepulcre de Sant Pere, i en son testament mana i disposa: ut Sanctissimus Pater Inocencius Summus Pontifex liberam habeat potestatem mutandi, addendi, minuendi et ordinandi de hoc testamento, pro suo beneplacito voluntatis, sub cujus, et Ecclesiae Romanae protectione, defensione, atque tutela praefatum filium meum… dimitto [2]. I el papa Ignocenci cuidà de complir tant sagrada

  1. Apud Aguirre, t. IV.
  2. Ex Aguirre, t. V.