Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/232

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cantament la conversió, de poca durada, de l'Universitat de Lleida al lulisme; i, en efecte, era home capaç d'encantar tota una Universitat, en aquell temps en que l'unitat humana, tant en el llinatge, com en la creencia, com en la ciencia, resplandía maravellosament, no contentant-se les intel·ligencies amb engrunes, com les que dóna la positivista ciencia contemporania, sinó apetent el pa substanciós que amb tots els elements humans i divins pastaren homes tant poderosos com Sant Tomàs, el Beat Ramón Lull i l'Alighieri.
 I no's cregui ningú que'l nostre Il·luminat Doctor resolgués totes les qüestions amb quatre principis brillants, com amb massa generalitat diu dels antics savis un conegut escriptor català, puix la dalera per l'anàlisi espiritual i química ningú l'ha tinguda superior a ell; i son procediment demostratiu, pel qual tenía exagerat entusiasme, l'equació, i de la qual se serveix continuament fins al punt de fer-se molts cops pesat, suposa la vista de l'enteniment fixa en diversos termes juntament. Es aquest llibre, direm per a finir, com un tanteig i comparació de totes les coses amb Déu, al qual puja per totes dreceres i escorcolla amb l'enteniment la Substancia i la Vida del Sér infinit, valent-se també de l'equació inefable que existeix entre tots sos admirables atributs; no té la soliditat de la doctrina tomística i dantesca, és un escriptor de sentiment i d'observació, un filosop sentimental, essent, sens dubte, un dels qui han obert una vía en la ciencia i literatura moderna, que si bé perillosa, per raó de deficiencia, presenta un ric esplet en el noble camp de l'intel·ligencia, conresant-la, d'una part, per medi de l'experiment, segons el ja citat principi lulià: experimenta faciunt universale, quod est principium scientiae et artis; i valent-se, d'altra part, del procediment racional de l'equació, medi demostratiu que'l Beat Ramón Lull col·loca sobre tots els altres. I en lo que pertany a la controversia cristiana, costaría de trobar un altre escriptor anterior a ell qui en llengua romanç hagi batut els errors amb arguments de filosofía natural, lo qual fa molt important el Llibre de Contemplació, puix estotja una rica nomenclatura filosòfica, el tecnicisme de l'escola en nostra propria llengua, que considerem de necessari estudi, si es vol fecondar la llengua catalana amb vocables que exigeix tot idioma destinat a expressar