Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/233

les altes operacions intel·lectuals i els interiors fets de l'ànima. El discret copiador del còdex d'aquesta Biblioteca, ja conegué l'importancia del llenguatge tècnic a l'escriure al començament del manuscrit les següents paraules: Cascuna sciencia ha sos propis vocables per qual aquests que sen seguexen son propis vocables desta obra que es en partida teologica e en partida natural. I per lo que fa al fons de la doctrina, a la manera apologètica de propagar la revelació cristiana, és indubtable que ell fou el capdill i el mestre, un dels qui obriren la vía que després seguiren Sabunde i altres, els quals, emperò, ja no usaren aquesta nostra llengua catalana, tant estimada i usada de l'atlètic propagandista i valerós màrtir de nostra santa fe catòlica. Es una gloria de la nostra terra aquella fecondíssima controversia racional i religiosa, començada pels grans frares predicadors, companys d'en Jaume i amb ell co-fundadors de l'exemplaríssima societat catalana, que sortint dels termes de l'escola i de l'esfera científica i especulativa, pren una carrera popular i pràctica encaminada a infundir en els esperits els grans principis de l'imprescindible revelació cristiana. El Beat Ramón Lull trobà ja aquesta tendencia, mes ell té el mèrit d'haver-la vestida en llengua catalana, fent parlar a aquesta de les més altes i subtils materies de la teología i de la filosofía, com podrà veure el lector amb els fragments que anem a aduir del gran Llibre de Contemplació, el més admirable monument en son genre que per diferents sigles ha existit en llengua romanç.
 De cop veurà el lector el caràcter psicològic del llibre. Diu en la primera distinció:
 «Cor que s'alegra del trobament de les coses finides, gran maravella es sino s'alegra del trobament de la cosa infinida… Si los homens han plaer e alegria quant veen arbres fulats e florits e granats, e veen riberes e prats e boscatges, be devem haver plaers… en lo que's veem e sabem que som en esser; cor qui s'alegra de la belea e de la bonea que's fora de si, be's deu alegrar d'aquella que's dintre si.»
 En el segón llibre, distinció quinta, tracta de la materia prima, descrivint sa finalitat i admirables armoníes amb l'ordre espiritual i sobrenatural, en els següents termes:
 «Deus, honrat Senyor, ple de mercè beneyt siats Vos que