Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/234

creas la primera mataria de no re, la qual es primera materia d'on son fetes totes les coses avens cors. E vos donas propietat a la primera materia que ela fos reebent division de animals e de vegetables e de genres e de especies e de formes diverses e de individuus. E plac a vos, Senyor Deu, que la primera materia no sia crexent ni mimvant, enans la tenits e la conservats d'aquella cantitat en la que la creats… Beneyt siats vos senyor que avets posada la primera materia pera esser subyet del ordenament del mon, lo qual se fa en ella… E tant sots vos, Senyor, Subira mestre e ple de tota saviea, que tot lo que vos avets creat e fet es tot ple de saviea e de ordenament, car tan avets posada gran oportunitat a la primera materia de rebre forma, que tot lo mon ne's esdevengut ordenat per rao de la oportunitat que la materia ha en rebre forma… Vos plach que la primera materia fos una en tots los individuus e que les formes dels individuus no anassen per una forma, axis com van per una materia… axís Senyor, ara forma no poria ser en esser menys de materia, en axí la nostra redempcio ni la nostra salvacio no poguera esser en nos menys de la vostra encarnacio e de la vostra passio… car la vostra encarnacio, passio e mort es aquella cosa per la qual conech que's delits (deletur) lo primer pecat, lo qual no se poguera delir per nulla altra cosa sino per la encarnacio que pres en nostra dona Santa Maria… En axí, Senyor, com materia porta en si totes les formes, en axí nostra fe es cosa per qual esdeve al hom tot be. E en axí com forma no's poria sostenir sens materia, en axí lo nostre be no poria esser menys de fe.»
Tracta després dels metalls, vegetables i animals, i en diferents capítols va contemplant els sentits corporals i les potencies humanes, amb una força de pensament i un sentit psicològic que recorda al gran bisbe d'Hipona. Lull tingué la desgracia d'haver escrit en català; si fos escriptor francès o castellà, se'l tindría en tot Europa per la primera figura del món romanesc, en lo que toca a filosofía i teología, ja que Sant Tomàs i Sant Bonaventura escrigueren en llatí.
Noti's en el següent troç de la distinció XIV les generoses idees sobre la llibertat i la repugnancia envers l'esclavitut, que ja manifestà Sant Ramón, i ademés alguns hermosos vocables filosòfics: