Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/85

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


els sentiments humans, i sols ha sigut perfectament comprès per qui ha sabut interpretar degudament a l'home, pel Cristianisme. El sentiment és lo més humà que hi ha en l'home: ni és purament esperit com la pensa, ni totalment carn com els apetits; per això és lo més encisador que brota de l'humanitat, i és com el suc que fa gustosa la poesía desde la gran restauració de Cristo. La doble naturalesa del nostre ser lluu admirablement en el sentiment; i en la capitis diminutio que sofreix l'home al deixar d'ésser cristià, el sentiment perd boi sempre un de sos dos elements constitutius. A voltes un sentimentalisme exageradament espiritual, una fantasía idealista, per parlar millor, ompla per algún temps la literatura, mes després prompte cau en les bruticies pornogràfiques.
 La Masonería, que no posseeix el secret de l'home, tampoc pot posseir ni penetrar el misteri de l'Art, i menos encara conreuar degudament aquest jardí que per antonomasia ja d'antic rebé el nom de lletres humanes. Lo ridícol de la secta és públic i notori; la bellesa és una nota que de cap manera pot aplicar-se a aquella sinagoga de Satanàs; si no cau baix el despreci i la burla del món és perquè s'amaga; i en sa influencia literaria mai ha sabut fer desaparèixer l'antinomia dels dos elements humans, esperit i materia, que, degudament armonitzats, són hermosura i delicia de l'home viador en la terra. Separats els dos elements se desnaturalitzen, i aleshores la literatura i l'art són segons és el desordenat temperament de cada hu dels qui'l cultiven; d'una part, generalment parlant, domina el desordre de la fantasía, i de l'altra, l'absorció total de l'home pel sensualisme, de manera que's pot aplicar a la literatura masònica la frase bíblica: coixeja de les dues cames.
 Apagat per la Masonería el sol de la revelació, s'enflaqueix la raó natural i les lletres humanes queden en les tenebres; després del curt período de domini de la fantasía, de la confusió de sentiments, de l'evaporació dels més delicats, generosos i enèrgics, el sentiment decau i la delectació sensual ocupa el lloc que abans tenía la noble i humana satisfacció del sentiment. El món dels sentiments queda ple de runes; l'esperit no troba aon descansar, com el colom de la Sagrada Biblia no trobà aon reposar sens embrutar-se, i amb tristesa cerca altra volta aculli-