l'hora en que la gent catalana estava en la plenitut d'una civilització d'admirable equilibri entre tots els elements socials que la componíen, en que la nació posseía una força i importancia que la feien ésser considerada en el concert dels pobles més avençats de la terra, apareix un home portentós qui fa ressonar la llengua catalana per tots els àmbits de l'Europa occidental, qui recorre el món llatí com un semi-déu agitador i pacificador, admirat de tothom, beneït de tothom, fins al punt de que no sols l'imaginació popular, sinó també el reposat seny dels savis contemporanis, cregué veure en ell la realització d'alguna de les maravelloses visions apocalíptiques amb que l'apòstol Sant Joan representa els misteriosos futurs defensors del regne de la veritat, de la pau i de la justicia. Es Sant Vicens com el verb de Catalunya, el català d'influencia més viva en el moviment general de la civilització; en una època que ha de resoldre dificultats de seculars conseqüencies, el qui dóna el cop decisiu en dites resolucions, i en un temps que va prenyat de successos futurs, que han de cambiar la faç social, el vident qui amb ull penetrant contempla l'esdevenidor. Els pobles i els Pontífex, els parlaments i els reis, reclamen son auxili, sol·liciten ses ensenyances, puix per sa boca parlen la filosofía i la religió, la justicia, la llibertat i la pau. Es l'encarnació de l'esperit de Sant Domingo i de Sant Francesc en una naturalesa catalana; és el fruit òptim, assaonat i ric d'aquell prodigiós arbre de la vida claustral, aplicat a la vida social i plantat en mig del comerç del món per a bé dels homes, per aquells dos incomparables fundadors. Es un magistrat, mai vist, qui va pel món posant la pau entre'ls homes i administrant justicia en virtut de la Llei de que deriven totes les lleis, i això no en un temps i en un país ignorants del dret, sinó en època de grans juristes i en
